El Govern passa a l’acció. Després de més d’un any centrant-se en «defensar els interessos de l’Estat», ara l’Executiu es mulla i demana ser «part i actor civil de la causa penal de l’afer BPA», segons va anunciar ahir el ministre portaveu i titular de Finances, Jordi Cinca. Amb aquest pas, el Govern pretén exigir «reparacions a l’Estat i a les institucions, que es rescabalin els danys materials i morals», va subratllar el ministre. La petició es va presentar ahir a la secció especialitzada número 1 de la Batllia i, si s’accepta, «el Govern podrà disposar de tot el sumari del cas».

La demanda a la qual es vol adherir l’Executiu és la causa inicial de tot el procés, la primera que va obrir la batlle després que el FinCEN –la unitat de prevenció de blanqueig  de capital del departament del Tresor dels Estats Units– emetés la demolidora nota en què acusava Banca Privada d’Andorra d’actuar com una estructura organitzada de blanqueig de diners d’origen criminal. «És la demanda 800081/15, oberta contra diverses persones, entre elles, Joan Pau Miquel [l’exconseller delegat de BPA], i d’aquesta primera demanda se n’han derivat moltes més», va matisar Cinca.

 

Per tant, el Govern vol obrir la caixa de Pandora, conèixer tots els detalls del sumari i decidir quines accions ha d’emprendre. «Hem d’exigir les responsabilitats que s’escaiguin a les persones que ho han provocat. Nosaltres no som els que hem de determinar qui són aquestes persones, per això hi ha separació de poders, però no ens quedarem passius», va insistir el ministre portaveu.
 

Cinca va aclarir que, per una part, hi ha el procés judicial obert per tot l’afer, en què hi ha indicis de criminalitat (recordem els casos Gao Ping, Petrov, Sinaloa i Petróleos de Venezuela), al qual es vol adherir el Govern, i per l’altra part, hi ha el procés de resolució de BPA, endegat per l’AREB, i al qual no entra l’Executiu.
 

Amb tot, el titular de Finances no va avançar cap detall de la demanada ni allò que es reclama, ja que la sol·licitud de ser «part i actor» és un «primer pas imprescindible, i els següents passos els decidirem a mesura que tinguem tota la informació vinculada al procés penal».

 

Perjudicis morals i materials / Cinca va argumentar que fins ara el Govern s’ha centrat en «acompanyar el procés de resolució, estabilitzar el sector, evitar el contagi de la plaça financera, vetllar perquè la clientela recuperi els seus dipòsits, mantenir l’activitat de BPA i els màxims llocs de treball», i ara ha arribat el moment «d’exigir responsabilitats per tal que els perjudicis materials i morals, relatius a la reputació institucional, que s’hagin produït siguin rescabalats». 
 

El ministre va lamentar el cas que l’afer BPA ha fet a la imatge exterior del país i, tot i no posar xifres, el perjudici econòmic, amb tots els costos en suport jurídic i altres accions que ha hagut de sufragar el Govern, és a dir, les finances públiques.
 

El portaveu governamental va recordar que la feina realitzada per PricewaterhouseCoopers –l’anàlisi de cadascun dels comptes de la clientela de BPA– «aporta motius més que suficients que a BPA es realitzaven pràctiques no ajustades a la legalitat». «El cas BPA és un tema que ha tingut molta repercussió per a l’Estat, molts costos per al país, per a la nostra imatge, hem hagut de gestionar uns riscos molt greus i s’ha posat en perill la plaça financera», va lamentar. «Hem estat en una situació molt crítica», va admetre. Per tot això, el Govern es persona en la causa contra BPA i s’obre una nova etapa en el procés.

 

Un niu de plets / Quan la Batllia es pronunciï i decideixi si accepta l’Executiu com a part i actor civil de la causa, aquest podrà presentar noves demandes. Paral·lelament, els accionistes majoritaris de BPA, els germans Higini i Ramon Cierco, continuen el seu periple judicial per recórrer la intervenció i la resolució de l’entitat financera, una acció totalment «legítima», va remarcar Cinca. A més, els treballadors i la clientela de BPA –la majoria ja de Vall Banc– també tenen oberts processos judicials o en preparen de nous. 
 

Més d’un any després de l’esclat de la crisi BPA, el tema està encara lluny de resoldre’s i els tribunals s’hauran de pronunciar.