ESCALDES-ENGORDANY
El nombre de fronterers s’ha reduït un 40% del 2007 al 2015
Els dubtes sobre la fiscalitat ha convençut molts treballadors a instal·lar-se a residir al Principat
El nombre de treballadors fronterers s’ha anat reduint en els últims anys, tant que entre el 2007 i el 2015 la xifra ha disminuït un 40%, passant de 2.325 autoritzacions de treball fronterer el gener del 2007 als 1.395 permisos del desembre del 2015, segons dades del Departament d’Estadística. La caiguda ha estat progressiva, però a partir del 2009, l’apogeu de l’inici de la crisi, les autoritzacions van caure per sota de les 2.000, amb un degoteig constant a la baixa. Amb tot, l’última quota aprovada pel Govern andorrà reserva 89 autoritzacions de treball per a fronterers, mentre que en l’anterior quota la xifra va ser de 52 permisos.
El col·lectiu de fronterers més alt és, lògicament, el de nacionalitat espanyola, passant dels 2.133 el gener del 2007 als 1.308 del desembre del 2015. Per tant, això vol dir que hi ha unes 1.400 persones que cada dia travessen la frontera del riu Runer per venir a treballar al Principat i després tornar al seu lloc de residència, majoritàriament la Seu d’Urgell.
NOUS RESIDENTS / Durant molts anys, la major part del col·lectiu de residents va obviar l’obligatorietat de declarar l’IRPF a l’Estat espanyol, que consistia en pagar un 10% de la renda. La ubicació d’una delegació de l’Agència Tributària a la Seu d’Urgell va iniciar les inspeccions –i les multes retroactives– als fronterers, de manera que cada vegada més persones van optar per instal·lar-se a Andorra, on fins aquest any no es feia la declaració de la renda.
Amb l’entrada en vigor de l’IRPF a Andorra i del Conveni de no doble imposició (CDI) amb Espanya, els fronterers continuen tenint seriosos dubtes sobre la declaració de la renda. Els fronterers que guanyin menys de 60.100 euros l’any n’estan exempts, però encara hi ha molt desconeixement de com afecta el CDI i com repercutirà l’intercanvi d’informació fiscal automàtic amb la Unió Europea que entrarà en vigor el 2018.
AVANTATGES FISCALS / La regidora de Treball fronterer de la Seu d’Urgell, Mireia Font, admet que hi ha molts dubtes: «On t’aculls? Al règim fiscal andorrà o l’espanyol? Aquí està el quid de la qüestió», comenta. «La pregunta del milió és si als fronterers se’ls aplica l’article 7.p, de la llei de l’IRPF a Espanya, una excepció per a la gent que resideix a l’Estat espanyol i treballa en altres països, però que no és un article pensat per a fronterers, i el dubte és si s’aplica o no».
L’article 7 estableix les rendes que estan exemptes de pagar l’IRPF. El segon paràgraf de l’article 7.p indicia que estan exemptes les rendes «que en el territori on realitzin els treballs s’apliqui un impost de naturalesa idèntica o anàloga a la d’aquest impost i no es tracti d’un país o territori considerat com a paradís fiscal. Es considerarà acomplert el requisit quan el país o territori on es realitzin els treballs tingui subscrit amb Espanya un conveni per evitar la doble imposició internacional que contingui la clàusula d’intercanvi d’informació. L’exempció s’aplicarà a les retribucions meritades durant els dies d’estada a l’estranger, amb el límit màxim de 60.100 euros anuals. Reglamentàriament podrà establir-se el procediment per calcular l’import diari exempt».
Font avança que «estem esperant una resposta oficial de l’Agència Tributària, però és un col·lectiu molt sensible com per tirar coloms, i ja en parlarem». La regidora admet que hi ha «por, pànic, al tema fiscal, i molta gent ha marxat de la Seu a Andorra, però també ha marxat molta gent que no era de la Seu: gent que treballava a Andorra però vivia a la Seu i ha marxat.
SENSE TARGETA PER AL CAP / D’altra banda, el regidor de Compromís X la Seu a l’ajuntament urgellenc, Joan Barrera, insisteix que, per als fronterers, «el CDI no suposa cap avantatge» i recorda que «som l’únic col·lectiu a tot Espanya que no té targeta sanitària». El regidor argumenta que quan governava el tripartit a Catalunya, els fronterers tenien «la tarja sanitària del Centre d’Atenció Primària, però quan CiU va tornar al Govern la va treure». Barrera reclama drets per als fronterers.
A més, Compromís X la Seu presenta aquest vespre al ple municipal que se celebra a l’ajuntament urgellenc una moció que defensa que les ofertes de treball d’Andorra passin primer per l’Oficina de Treball de la Generalitat.
El col·lectiu de fronterers més alt és, lògicament, el de nacionalitat espanyola, passant dels 2.133 el gener del 2007 als 1.308 del desembre del 2015. Per tant, això vol dir que hi ha unes 1.400 persones que cada dia travessen la frontera del riu Runer per venir a treballar al Principat i després tornar al seu lloc de residència, majoritàriament la Seu d’Urgell.
NOUS RESIDENTS / Durant molts anys, la major part del col·lectiu de residents va obviar l’obligatorietat de declarar l’IRPF a l’Estat espanyol, que consistia en pagar un 10% de la renda. La ubicació d’una delegació de l’Agència Tributària a la Seu d’Urgell va iniciar les inspeccions –i les multes retroactives– als fronterers, de manera que cada vegada més persones van optar per instal·lar-se a Andorra, on fins aquest any no es feia la declaració de la renda.
Amb l’entrada en vigor de l’IRPF a Andorra i del Conveni de no doble imposició (CDI) amb Espanya, els fronterers continuen tenint seriosos dubtes sobre la declaració de la renda. Els fronterers que guanyin menys de 60.100 euros l’any n’estan exempts, però encara hi ha molt desconeixement de com afecta el CDI i com repercutirà l’intercanvi d’informació fiscal automàtic amb la Unió Europea que entrarà en vigor el 2018.
AVANTATGES FISCALS / La regidora de Treball fronterer de la Seu d’Urgell, Mireia Font, admet que hi ha molts dubtes: «On t’aculls? Al règim fiscal andorrà o l’espanyol? Aquí està el quid de la qüestió», comenta. «La pregunta del milió és si als fronterers se’ls aplica l’article 7.p, de la llei de l’IRPF a Espanya, una excepció per a la gent que resideix a l’Estat espanyol i treballa en altres països, però que no és un article pensat per a fronterers, i el dubte és si s’aplica o no».
L’article 7 estableix les rendes que estan exemptes de pagar l’IRPF. El segon paràgraf de l’article 7.p indicia que estan exemptes les rendes «que en el territori on realitzin els treballs s’apliqui un impost de naturalesa idèntica o anàloga a la d’aquest impost i no es tracti d’un país o territori considerat com a paradís fiscal. Es considerarà acomplert el requisit quan el país o territori on es realitzin els treballs tingui subscrit amb Espanya un conveni per evitar la doble imposició internacional que contingui la clàusula d’intercanvi d’informació. L’exempció s’aplicarà a les retribucions meritades durant els dies d’estada a l’estranger, amb el límit màxim de 60.100 euros anuals. Reglamentàriament podrà establir-se el procediment per calcular l’import diari exempt».
Font avança que «estem esperant una resposta oficial de l’Agència Tributària, però és un col·lectiu molt sensible com per tirar coloms, i ja en parlarem». La regidora admet que hi ha «por, pànic, al tema fiscal, i molta gent ha marxat de la Seu a Andorra, però també ha marxat molta gent que no era de la Seu: gent que treballava a Andorra però vivia a la Seu i ha marxat.
SENSE TARGETA PER AL CAP / D’altra banda, el regidor de Compromís X la Seu a l’ajuntament urgellenc, Joan Barrera, insisteix que, per als fronterers, «el CDI no suposa cap avantatge» i recorda que «som l’únic col·lectiu a tot Espanya que no té targeta sanitària». El regidor argumenta que quan governava el tripartit a Catalunya, els fronterers tenien «la tarja sanitària del Centre d’Atenció Primària, però quan CiU va tornar al Govern la va treure». Barrera reclama drets per als fronterers.
A més, Compromís X la Seu presenta aquest vespre al ple municipal que se celebra a l’ajuntament urgellenc una moció que defensa que les ofertes de treball d’Andorra passin primer per l’Oficina de Treball de la Generalitat.