Una plataforma que agrupa 222 inversors de Banca Privada d’Andorra (BPA) ha presentat una demanda de responsabilitat administrativa contra el Govern del Principat per recuperar 366 milions d’euros que romanen bloquejats un any després de la intervenció de l’entitat, segons informava l’Agència EFE.
 

La demanda inclou també l’Institut Nacional Andorrà de Finances (INAF), a la Unitat d’Intel·ligència Financera (Uifand) ia l’Agència Estatal de Resolució d’Entitats Bancàries (AREB), organisme que aglutina els actius i passius ‘sans’ de BPA.
 

Aquest grup d’afectats considera que no s’ha protegit els seus interessos ni el secret bancari, i que no s’ha garantit la seva seguretat jurídica. Ahir es complia un any de la intervenció de BPA, per part del regulador financer andorrà, després que els Estats Units anunciés que estava investigant a l’entitat per canalitzar suposadament fons del crim organitzat.
 

La intervenció es va produir després que el FinCEN, l’organisme del Tresor dels Estats Units dedicat a la lluita contra el blanqueig de capitals, emetés una comunicació qualificant a l’entitat com «una institució de primer ordre» en matèria de rentat de diners. Però fa tres setmanes, aquest organisme anunciava que, un cop liquidada BPA, la retirava de la seva llista negra, en considerar que «ja no opera de manera que suposi una amenaça al sistema financer dels Estats Units». Per aquest motiu, un grup d’inversors i dipositants de l’entitat han presentat una demanda per recuperar el control dels seus dipòsits i comptes, que romanen bloquejats des de fa un any.
 

Segons Anna Solé, l’advocada que ha presentat la demanda, la nota del FinCen de març de 2015 «mai havia d’haver arribat i mai s’hauria d’haver intervingut BPA», perquè la presumpta activitat irregular d’alguns clients de BPA no pot estendre la sospita a tots. Un informe de la consultora PwC ha estimat que BPA tenia 923 clients presumptament sospitosos de blanqueig de capitals, el que suposa el 3% del total, i que representaven un volum de negoci d’uns 1.000 milions d’euros, el 19% de l’entitat, unes conclusions que han estat posades en dubte pels accionistes majoritaris de BPA, els germans Ramon i Higini Cierco.
 

Actualment, els clients de BPA tenen bloquejats els seus fons i només poden disposar de 2.500 euros setmanals tant en efectiu com a través de caixers o per traspassos a altres comptes, de manera que segons Sole «no tenen accés als seus diners ni saben exactament per què».
 

Segons l’opinió de Javier Cremades, del despatx Cremades & Calvo Sotelo, que col·labora amb la plataforma d’afectats que ha presentat la demanda, es pot parlar d’un mal funcionament de les administracions públiques, en aquest cas de les d’Andorra, que han deixat desprotegits als clients de BPA.
 

Els Cierco van presentar el passat mes d’octubre una demanda contra el Departament del Tresor dels Estats Units i el FinCEN, al·legant que l’actuació d’aquest organisme va ser el resultat de la «frustració acumulada» que tenia aquest organisme amb el Govern d’Andorra «per la seva contumaç falta de resposta pel que fa als canvis sistemàtics a realitzar en les seves regles antiblanqueig».