El debat sobre si el bisbat d’Urgell ha de seguir mantenint el seu paper institucional de Coprincipat eclesiàstic, compartint la prefectura de l’Estat amb la presidència de la República francesa, continua sent viu. Arran dels rumors que sembla cada vegada agafen més força sobre el trasllat de Joan-Enric Vives a l’arxidiòcesi de Barcelona per substituir per jubilació al cardenal Lluís Martínez Sistach, el diari La Vanguardia va publicar ahir que la Santa Seu ha obert un període de reflexió sobre la seva possible renúncia al carrer institucional al Principat amb coherència amb la nova línia programàtica impulsada pel mateix pontífex des del moment en què va arribar al papat, l’any 2013. Francesc s’ha manifestat partidari d’una església catòlica més propera amb els que pateixen i menys lligada al poder. 

Un tarannà del seu pontificat que no encaixaria amb l’actual realitat d’Andorra amb un bisbe que ha de fer compatible la seva tasca evangèlica amb la d’exercir la sobirania de les valls andorranes. I, mentrestant, des del Bisbat continua el silenci que ja es va instaurar fa unes setmanes quan van aparèixer les primeres informacions que donaven per fet el nomenament de Vives com a nou arquebisbe de Barcelona. 

Tot i així, des del Palau Episcopal no s’amaga una certa inquietud per ‘aquesta bola’ que cada vegada es fa més gran. Unes informacions que reiteradament són desmentides tot i que, amb la boca petita, cercles propers a la Mitra no amaguen la seva ‘incomoditat’ per la doble funció assumida per Vives, i molt especialment quan s’aborden temes tan sensibles per l’església com poden ser la demanda de legalització de l’avortament o de les parelles homosexuals, entre d’altres. Roma no és aliè a aquest incòmode encaix institucional, afegint ara el cas BPA arran de la demanda d’informació del Tresor dels Estats Units sobre possibles operacions de blanqueig de diners. 

 

Diferents escenaris / La hipotètica extinció del coprincipat eclesiàstic obre les portes a diferents escenaris possibles amb l’horitzó d’una crisi institucional de gran envergadura i que poden passar des de la tessitura que el Principat només tingués un únic copríncep, personalitzat en la figura del president de la República francesa, fins que la vacant deixada pel bisbe d’Urgell fos coberta pel rei d’Espanya, Felip VI. 

El rotatiu català també parla de la possibilitat que per aquest càrrec es postulés el mateix president de la Generalitat de Catalunya. 

 

Prudència de la Santa Seu / L’actual context no convida ara a realitzar canvis i la prudència de la diplomàcia vaticana buscarà, si és donés el cas, quin és el moment més adient per  reflexionar sobre Andorra tenint present que a la tesi inicial del Papa Francesc cal afegir els arguments esgrimits per la cúria, –el seu govern– no massa predisposat a perdre el poder terrenal, tot  i que es tracti d’un petit Estat europeu. 

El més que probable nomenament de Vives com a nou arquebisbe de Barcelona podria accelerar uns  canvis que hauran de ser molt meditats per totes les parts. Per al Vaticà la seva prioritat ara és resoldre la situació de l’arquebisbat de la capital catalana. Sistach fa ja més de tres anys, en té 78, que va presentar la seva renúncia davant el pontífex. De confirmar-se el segon pas seria el nomenament del substitut de l’actual arquebisbe d’Urgell. Per aquest canvi sona amb força el nom de l’actual arquebisbe de Tarragona, Joan Pujol. També es podria donar la possibilitat que Vives es mantingués com administrador apostòlic del bisbat urgellenc fins que el Papa no nomenés el seu substitut definitiu. De moment, resten obertes totes les opcions possibles.