Escaldes-Engordany
Mitja volta i cap a casa
Joaquim ‘Purito’ Rodríguez deixa la bicicleta al seu domicili perquè l’Agència Tributària espanyola l’obligava a pagar l’IVA per passar la frontera
Andorra compta amb unes característiques que la fa ser atractiva per moltes circumstàncies. Des de les orogràfiques a les fiscals. Un bon nombre d’esportistes professionals de diferents disciplines els últims anys han posat la seva residència al país, i es poden trobar amb els mateixos problemes que els amateurs ja siguin andorrans o residents a l’hora de passar la duana. En pot donar bon exemple Joaquim Purito Rodríguez, que va haver de donar mitja volta dimarts passat quan volia passar a Espanya.
Amb el seu vehicle es disposava a desplaçar-se, amb plaques andorranes, a Barcelona. Al darrera portava carregada la bicicleta, propietat del seu equip, el Katusha. La Guardia Civil el va aturar a la duana. Va presentar la factura de la bici i un agent de l’Agencia Tributària li va exigir que havia de pagar l’IVA. L’única opció que li quedava al ciclista resident per no pagar l’impost de l’estat veí va ser el de donar mitja volta i deixar la bici a casa seva, per tornar a fer el viatge aquest cop sense la seva eina de treball. A la duana no va tenir cap incidència el segon cop que va passar en la mateixa direcció. «Aquest assumpte em va portar perdre un dia d’entrenament», indica Purito, que es pregunta si «cada vegada que passo la frontera he de pagar l’IVA? És una situació estranya».
Casos com aquest els cicloturistes del país els coneixen a cabassos, en les seves pròpies carns o les de coneguts i companys de carretera. Cada cop que es creua la frontera pot succeir, tot i que no és habitual que l’Agencia Tributaria faci aquesta mena de controls al recinte de la Farga de Moles. Però darrerament s’ha produït algun cas on s’han donat actes de constància de possibles infraccions lleus.
Un altre problema que es presenta, i aquest cap el món professional, és que aquesta incidència se la poden trobar també la vintena de corredors forans que resideixen al país. No només ho fan pensant en les condicions fiscals més favorables que als seus països d’origen, sinó aprofitant els ports i les carreteres del país per entrenar, i la possibilitat de poder-ho fer en alçada en un entorn natural. No poder traspassar la frontera per motius d’impostos de les seves bicicletes és un maldecap important per a poder exercitar-se.