Des del dia 13 que sentim parlar d’intervenció, de liquidació, de fons de garantia… Però, entenem el significat dels termes? Davant del silenci del Col·legi d’Economistes d’Andorra, l’economista català Albert Sagués, professor de la Universitat Pompeu Fabra i soci de TGG Legal, ens aclareix els conceptes.En primer lloc, què significa que la INAF, l’organisme regulador del sistema financer andorrà, hagi intervingut Banca Privada d’Andorra (BPA)? «Quan es dóna alguna situació de risc, és a dir, que el banc no estigui complint amb la normativa, la INAF té la facultat per poder destituir les persones amb responsabilitat i prendre el control de l’entitat bancària».
La INAF, però, no va actuar fins que, la setmana passada, el FinCEN (l’organisme antifrau des Estats Units) no va denunciar l’entitat. «De fet no hi ha una denúncia, s’ha malentès. Una agència del departament del Tresor americà ha emès una nota, una NOF (Note Of Finding), en què adverteix que és possible que aquesta entitat [BPA] hagués fet coses il·lícites. Si fos una denúncia, el FinCEN l’hauria presentat formalment i hauria iniciat un procediment judicial o als jutjats dels EUA o als andorrans, i això encara no ha succeït». Amb tot, el FinCEN parla de casos en què es podria haver blanquejat diners procedents del crim organitzat a través de BPA, casos que ja estan en mans de la justícia, com el cas Emperador i el cas Clotilde. «Aquests casos ja estan en mans de la justícia però el procés judicial no ha sol·licitat la intervenció dels bancs. El que ha passat és que el regulador andorrà [INAF] i el regulador espanyol [Banc d’Espanya] han decidit que en aquestes entitats [BPA i Banco Madrid] hi podria haver indicis que les coses s’estan fent malament i, per això, han agafat el control de les entitats», explica Sagués.
Banco Madrid és una de les filials de BPA, que també en té a Luxemburg, Panamà, Suïssa, Mèxic i Urugai. Les entitats intervingudes són la casa mare, l’espanyola i la panamenya. «El problema és que la que ho controla tot n’ha sortit esquitxada», matisa l’economista. I, per tant, si es liquida BPA, també s’haurien de liquidar la resta de filials. «Si finalment es liquida l’entitat, com que la matriu és propietària d’accions en diversos bancs, els interventors buscaran compradors per a les filials».
Però, com es liquida un banc? «Igual que una botiga! Pagar els meus deutes, vendre tot el que tinc i pagar als meus clients. Un banc es dedica a comprar i vendre diner, per tant, ha de cobrar d’aquells a qui hagi deixat diner (préstecs) i després pagar els seus creditors, que són les persones que tenen dipòsits a BPA. Quin és el problema? Doncs que potser no es pot cobrar tot i, per tant, no n’hi hauria prou diners per pagar als clients de l’entitat, els que van fer dipòsits o tenien comptes d’estalvis», adverteix l’especialista en economia. El panorama no és engrescador: si finalment es liquida BPA, l’entitat no podrà cobrar tots els préstecs i hipoteques concedits. «Si BPA ha donat una hipoteca a 30 anys, ni el banc ni els interventors poden demanar que els ho paguin tot de cop, i l’única manera de cobrar la hipoteca seria revendre-la a un altre banc que la pogués comprar».
EL FUTUR DE L’ENTITAT / Salvar BPA pot passar per la venda o l’absorció de l’entitat. Però, qui ho farà? Quin dels quatre bancs que operen amb normalitat ho farà? La solució podria estar en buscar entitats estrangeres. «Jo crec que s’ha de plantejar seriosament l’opció d’obrir el negoci a altres bancs, a algun banc estranger que estigui interessat en comprar BPA a canvi d’establir-se a Andorra», argumenta Sagués. Mentre els bancs andorrans fan negoci fora i compren filials, aquí no es permet l’entrada d’entitats estrangeres, i l’economista consultat ho veu com una solució factible.
I què passarà si finalment BPA cau? Què passarà amb els diners dipositats? «Doncs que si BPA no ha pogut cobrar tot el que se li devia, potser els clients no ho podran cobrar tot», admet. A Espanya hi ha el fons de garantia de dipòsits però «a nivell andorrà no funciona així, dependrà d’una voluntat del Govern de voler intentar satisfer una quantitat mínima per als estalviadors».
Una de les primeres mesures acordades per la INAF ha estat limitar la retirada en metàl·lic a cada client de BPA a 2.500 euros la setmana. Corralito, com a l’Argentina. «De fet és una protecció per a tots els estalvaidors perquè si no hi hagués límit els primers de la cua traurien el 100% dels dipòsits i per a l’últim de la cua no quedaria res», matisa. Sagués puntualitza que els grans estalviadors i les grans empreses acostumen a treballar amb diverses entitats.
I què passa amb la resta de bancs? Hem de témer un risc de contagi? «El Govern està vivint una situació molt delicada», confessa l’expert. «Andorra té un passat i hi ha de conviure, però és cert que hi ha hagut un abans i un després per haver sortit de la llista de paradisos fiscals, i també és clar que ara les coses s’estan intentant fer d’una altra manera de com s’havien fet en un passat. No hem de descartar que en un futur hi pugui haver un problema més. El que ha de fer el Govern és, en primer lloc, fer una autoreflexió i admetre que no s’han fet bé les coses», raona Sagués. «Si ja ha sabien i ho estaven investigant encara pitjor perquè vol dir que ja havien d’haver pres mesures serioses i no esperar que es fes pública la nota del FinCEN. El regulador ha de fer un autoexamen perquè no torni a passar».
Però, que no passen auditories les entitats bancàries? «Sí, però són comptables, no és l’auditoria Compliance, la que es fa als bancs i que garanteix que les entitats compleixen les normes per evitar el blanqueig de capitals. A l’estranger, i a Espanya estem en procés, quan vols obrir un compte al final et penses que et fan un favor, et pregunten qui ets i d’on has tret els diners. El que ha fet BPA és aplicar uns criteris molt laxes i mirar cap a un altre costat. Si arriba un senyor amb mig milió d’euros en efectiu, amb accent rus, i no se li fan preguntes, hi ha un problema: a BPA per incompliment de la normativa i al Govern per no pendre les mesures per verificar que s’estiguessin aplicant correctament les normes».
Sagués està pendent del procés ja que creu que es va començar molt bé, amb la intervenció, però no veu clar el que ha seguit. La directora de la INAF, Maria Cosan, va assegurar que tot estava controlat i l’endemà el ministre de Finances, Jordi Cinca, va destituir el Consell d’Administració de BPA. Després, a l’economista li sorprèn que fins ara només s’hagi detingut el conseller delegat, Joan Pau Miquel, quan la nota del FinCEN parla de tres alts directius implicats. «Si realment són tres alts directius la qüestió no ha de ser tan preocupant, però preocupa que es parli de tancar i liquidar BPA quan només són tres! Això vol dir que tres persones poden haver fet tant mal que han provocat que s’arribi a plantejar el tancament de l’entitat financera. Tinc dubtes que no hi hagi més coses». La reacció que s’espera dels Estats Units serà dura. «El que faran és que dins de la seva legislació jutjaran administrativament BPA Andorra, la sancionaran i, encara que no enviaran els marines, prohibiran l’accés de BPA als mercats internacionals, i això és la mort».
A més, la qualificació actual de BPA és de B -, de bo escombraries: «Això vol dir que qui tingui inversions fetes a BPA, com compra de deute, no les cobrarà. És el missatge de bo escombraries. La probabilitat de recuperar els diners és zero, és un banc fallit, quebrat».
GEOPOLÍTICA / Quant als casos de blanqueig investigats, entre els anys 2011 i 2013 es van fer les operacions amb les màfies xineses i russes, i després es parla del càrtel mexicà de Sinaloa i de Petróleos de Venezuela de forma genèrica. Els Estats Units consideren Veneçuela un dels seus pitjors enemics. No pot haver estat la troballa de Petróleos de Venezuela el que hagi fet saltar la llebre? «La nota del Tresor americà, en què s’inclou Veneçuela, es va publicar l’endemà que el president veneçolà, Nicolás Maduro, nomenés ministre d’Interiors, Justícia i Pau el general Gustavo González López, un militar antiianqui. Els Estats Units pressionen Veneçuela perquè no tingui manera de vendre el petroli fora i ofegar-la. Crec que hi ha un component important d’oportunisme polític. I si això ho fan a canvi d’endur-se per davant un petit banc d’un petit país, per a ells és un dany col·lateral».
Ara tocarà redreçar la imatge de la plaça financera andorrana, que representa un 20% del PIB del país. «Guanyar-se la confiança costa mesos i anys, però perdre-la és qüestió d’hores o de dies. Tot l’esforç que ha fet Andorra en els últims anys en una setmana se n’ha anat en orris, i uns bancs fins ara considerats molt eficients ara se’ls miren amb pànic. Ara caldrà fer molt bé els deures i treballar per convèncer tothom que el país compleix les normes», conclou Albert Sagués.
