- La situació, l’obertura econòmica i unes lleis encara per fer, punts forts per instal·lar-se a Andorra
CLARA GARNICA
ESCALDES-ENGORDANY
- Els participants a la taula rodona d’ahir a la tarda, representant Biovalira, Cellab i Kynos Foto: ÀLEX LARA
Andorra va acollir ahir el seu primer Fòrum de Biotecnologia, organitzat per Andbio, associació també de recent creació. Un centenar de professionals van avaluar les capacitats del sector, sobretot al Principat, on la biotecnologia comença a fer els seus primers passos. Dues de les empreses que hi han apostat fort, i que preveuen iniciar la seva activitat el proper mes de novembre, són Cellab i Biovalira, totes dues centrades en l’emmagatzematge de cèl·lules mare provinents del cordó umbilical, així com en la seva posterior investigació mèdica (això en un segon estadi). «Hi ha qui pot pensar que ens farem la competència, però com més teixit empresarial, millor», va assegurar durant la taula rodona de la tarda David Vilanova, cofundador de Biovalira. De fet, la idea és presentar-se en societat (ho faran properament), com un únic banc.
Així, són dos projectes que en molts sentits caminaran plegats. Amb algunes diferències. Per exemple, Biovalira vol centrar la seva recerca sobretot en desenvolupar productes relacionats amb la producció de plaquetes, mentre que Cellab vol funcionar mitjançant la fórmula de banc mixt. És a dir, a les famílies «se’ls oferirà la possibilitat de participar també al programa públic de banc de sang i de teixits, tot i que aquest només acceptarà aquelles que tinguin unes característiques de qualitat òptimes», va plantejar el doctor Ramon Pau-Pla, confundador de Cellab.
Amb tot, però, totes dues empreses coincideixen –també Kynos, centre mèdic especialitzat en la bioestimulació de plasma ric en plaquetes i tercer participant a la taula rodona d’ahir a la tarda– en les grans oportunitats que ofereix Andorra pel sector. L’obertura econòmica va ser el motor de captació d’aquestes empreses, és a dir, partint d’elles, van començar a pensar en Andorra. Després hi ha les facilitats que proporciona la pròpia administració sobretot a través d’Actua, i posteriorment hi ha el tema de la seva situació. Un punt estratègic per assumir el mercat del sud d’Europa, va plantejar Pau-Pla, sobretot tenint en compte que a França la legislació prohibeix l’emmagatzematge de cèl·lules mare procedents del cordó umbilical.
I l’altre és el tema de la legislació. Suposa un problema en l’actualitat per la seva absència (la llei de patents està pendent de ser aprovada al Consell General). Però, a la vegada, «a l’estar retardats poden legislar millor», va assegurar Ignacio Torrero, de Kynos. És a dir, adaptant-se també a les demandes i necessitats que pugui tenir el propi sector. «En grans països pot ser feixuc, nosaltres podem ser àgils legislant», va assegurar el ministre de Finances i Funció Pública, Jordi Cinca.
Això sí, va voler ser clar. Per ser un país petit, amb un pressupost de 400 milions (més baix que el de moltes grans empreses del sector), que les empreses s’oblidin del suport públic per poder créixer. S’hauran d’espavilar pel seu compte.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
