Fer-ho tot i no fer res, fer res i fer-ho tot. Aquestes dues expressions poden semblar paradoxals, però només evidencien la realitat actual marcada per l’ànsia de fer-ho tot en poc temps. Des de sempre el temps ha estat or i fer més d’una cosa alhora ha estat recurrent, tanmateix, amb les noves tecnologies, aquesta tendència s’ha accentuat encara més.
Amb relació a això, la psicòloga Sheila Arias posa un exemple molt clar per entendre que és el ‘multitasking’. “Imagineu que esteu intentant cuinar el dinar mentre parleu per telèfon amb la vostra parella i alhora, reviseu els correus electrònics relacionats amb la feina mentre esteu esperant que acabi la rentadora”.
Precisament, aquesta situació il·lustra molt bé el multitasking; la capacitat d’una persona d’acomplir diferents tasques alhora o alternant ràpidament entre aquestes. Però, quin és el seu impacte real en la productivitat d’una persona, es pot arribar a fer tot?
Tot I que, sense dubte, ser multitasca s’ha accentuat amb les noves tecnologies i la immediatesa que predomina actualment, es tracta d’un concepte que ja existeix des de temps remots. De fet, les preses i el bullici són una forma de vida habitual per a moltes persones i l’únic que ha canviat des de llavors és que “hem decidit adoptar una paraula per descriure aquesta acció”.
La problemàtica de voler estar en tot
Dins dels efectes del que s’ha anomenat ‘multitasking’, Arias ho defineix en l’àmbit cognitiu com la implicació d’una persona en dividir la seva atenció entre múltiples tasques, tractant de processar informació i respondre a diverses demandes simultàniament. Al mateix temps, descriu la nostra societat com a “accelerada i connectada”, on les demandes laborals i personals poden arribar a ser molt exigents. La tecnologia, missatges constants, correus electrònics i notificacions, són casos que “ens fa sentir que hem d’estar sempre disponibles i actius”.
El mateix passa en els entorns laborals, on es valora molt la capacitat de gestionar diversos projectes al mateix temps. “Es percep que aquells que poden ser multitasques són més bons professionals, adaptant-se a una cultura que premia la velocitat i l’aparent ocupació constant com a signes de competència i capacitat de gestió de responsabilitats”, manifesta. En aquest sentit, Arias destaca la falsa creença que “si no ets capaç de tot això, no ets vàlid o suficient”.
Així doncs, desenvolupar el ‘multitasking’, per tant, “pot incrementar l’autoestima perquè la persona sent que compleix amb les expectatives socials i laborals, i això fa que es reforci aquesta conducta”. Malgrat això, quan algú no pot mantenir aquest ritme, l’especialista afirma que pot sentir-se superat i preocupat, afectant negativament la seva autoestima i, conseqüentment, a l’estat d’ànim.
Una de les grans problemàtiques que planteja Arias és com el fet de dur a terme múltiples tasques alhora incrementa l’estrès i la càrrega cognitiva, augmentant l’ansietat. Aquesta sobrecàrrega, afirma, pot portar a la procrastinació i a la disminució de la satisfacció personal, afectant l’autoestima i contribuint a la depressió. A la vegada, el canvi constant d’atenció i la necessitat de processar diverses informacions pot conduir a una fatiga mental severa, ja que el cervell està constantment canviant d’una cosa a una altra, tractant així d’equilibrar-se.
Les solucions dels experts
Finalment, Arias recomana algunes estratègies generals per a una millor gestió del temps, que consisteixen principalment a definir tasques prioritàries i assignar temps específic per a cadascuna, reduir distraccions i delegar tasques menors. Una eina que també considera efectiva és la ‘Tècnica Pomodoro’, que radica en treballar a una sola cosa en intervals de 25 minuts seguits de pauses curtes d’uns cinc minuts. Una vegada fets quatre intervals, s’aconsella fer una pausa més llarga d’entre quinze o 30 minuts.
Un altre dels mètodes que recomana l’especialista és la tècnica dels blocs en temps, que consisteix a assignar blocs específics del dia per a diferents tipus de tasques. Les persones acaben fent les seves feines amb les engrunes que poden recollir de l’atenció repartida entre diverses competències, i per això és important ser coneixedors de cada una d’aquestes tècniques que ofereixen una estratègia diferent per a una gestió del temps més eficient.
