El tercer trimestre del 2025, el Govern va destinar 1.325.950,97 euros a les prestacions de solidaritat, uns ajuts que van arribar a una mitjana de 403 persones beneficiàries. La major part eren dones (219) i, pel que fa a la nacionalitat, la xifra més elevada corresponia a persones andorranes (231), seguides d’espanyoles (94), portugueses (57), franceses (7) i 14 ciutadans d’altres orígens.
L’edat també revela un patró clar: la meitat dels beneficiaris (50,7%) tenia entre 46 i 65 anys, mentre que el 17,5% se situava entre 36 i 45 anys, el 16,3% entre 26 i 35, el 9,5% entre 66 i 75 i el 6% entre 18 i 25. Per parròquies, Andorra la Vella concentrava el 39,2% dels perceptors, seguida d’Escaldes-Engordany (21,8%), Sant Julià de Lòria (15,3%) i Encamp (13,9%). La Massana (5%), Canillo (3,1%) i Ordino (1,7%) completaven el mapa territorial.
Les pensions no contributives van anar destinades a només dotze beneficiaris, tots ells majors de 97 anys
Pel que fa a les pensions de solidaritat per a la gent gran, el Govern va destinar 2.401.116,05 euros durant el tercer trimestre del 2025. La prestació va arribar a una mitjana de 1.444 persones, de les quals 975 eren dones i 469 homes.
En aquest cas, la nacionalitat majoritària era l’espanyola, amb 731 perceptors, seguida de l’andorrana (352), la portuguesa (175), la francesa (44) i 142 persones d’altres nacionalitats.
El patró territorial és similar al dels ajuts generals: Andorra la Vella (39,3%) i Escaldes-Engordany (21%) lideren el nombre de beneficiaris, mentre que Encamp (14,3%), Sant Julià de Lòria (13,7%), La Massana (6,3%), Ordino (3,4%) i Canillo (1,6%) presenten percentatges menors. Un 0,3% de les persones beneficiàries residia a l’estranger. Pel que fa a l’edat, gairebé tots (89,7%) tenien entre 65 i 85 anys.
Les persones d’altres nacionalitats —més enllà de les andorranes, espanyoles, franceses o portugueses— representen el percentatge més reduït de beneficiaris, amb només 14 perceptors d’ajuts
Finalment, en relació amb les pensions no contributives, el Govern va destinar 11.430,30 euros aquest tercer trimestre, amb una mitjana de 12 persones beneficiàries, el 91,4% dones. Vuit dels perceptors eren de nacionalitat andorrana i quatre d’espanyola.
Segons la parròquia de residència, el 40% vivia a Andorra la Vella, el 17,1% tant a Escaldes-Engordany com a Sant Julià de Lòria, i el 25,7% restant es repartia entre Encamp, Ordino i La Massana. Un element destacat és l’edat: tots els beneficiaris superaven els 97 anys.
Els comptes del Ministeri d’Afers Socials
El sistema de protecció social va generar l’any 2024 una despesa global de 327,16 milions d’euros, segons els comptes integrats del SEEPROS, l’instrument que permet comparar com es financen i es distribueixen aquests recursos entre els països europeus. Segons les dades publicades aquest dilluns pel Departament d’Estadística, la major part del pressupost —288,58 milions— es va destinar directament a prestacions socials, sobretot en forma de pagaments monetaris, que van sumar 281,76 milions, mentre que les prestacions en espècie van representar 6,82 milions. Aquest conjunt de mesures dóna cobertura a necessitats tan diverses com la salut, la discapacitat, l’envelliment, l’atur o el suport a les famílies, fet que mostra l’abast i la funció redistributiva del sistema.
Quant a l’origen dels fons, la pràctica totalitat del finançament va provenir d’agents residents al país, que van aportar 327,11 milions entre empreses, administracions públiques, llars i entitats no lucratives. Les aportacions procedents de l’exterior van ser mínimes, amb 50.676 euros. Paral·lelament, el sistema va dedicar 31,16 milions a despeses d’administració i 7,41 milions a altres conceptes, com rendes i transferències.
