Andorra ha fet un pas més en l’objectiu d’assolir la neutralitat carboni el 2050. En aquesta ocasió, ho ha fet mitjançant l’Estratègia Nacional de Mobilitat, presentada ahir pel Govern, i que consta de dos reptes principals marcats pel 2030: reduir a la meitat les emissions generades en la mobilitat interna i tenir un 20% de turismes que siguin elèctrics. I per fer-ho realitat, l’Estratègia es desenvoluparà en diferents plans que tenen a veure amb la mobilitat. «La mobilitat implica tota la ciutadania i els sectors econòmics, per això, penso que haver-ho treballat en el si d’una comissió consultiva és important», va posar en relleu la ministra de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat, Sílvia Calvó, que també va considerar que «tenim uns objectius molt ambiciosos i els podrem complir si els treballem entre tots». I és que, en l’elaboració de les directrius hi han participat entitats com la Cambra de Comerç, l’ACA, el Fòrum Nacional de la Joventut, l’Associació de Transportistes de Mercaderies i Carburants d’Andorra, agrupacions ecologistes, entre d’altres.
El secretari d’Estat de Medi Ambient i Sostenibilitat, Marc Rossell, va ser l’encarregat de presentar els detalls del text aprovat per l’Executiu, que vol atacar directament a les emissions que corresponen a la mobilitat interna, és a dir, el 14% del total. Cal tenir en compte, però, que les emissions derivades de la resta de mobilitat –el denominat fuel tourism– suposen el 43%. Al voltant d’aquestes, el Govern creu que les polítiques europees encaminades en la descarbonització l’any 2050 també incidiran en la reducció d’aquestes xifres. D’aquesta manera, l’Estratègia ha marcat cinc reptes per assolir els objectius finals. El primer és reduir els desplaçaments quotidians, mitjançant accions com la consolidació de l’aplicació MOU-T-B, la racionalització de les tarifes d’aparcament per fomentar les estades llargues, o prioritzant les reunions telemàtiques. És en aquesta voluntat que s’inclou el Pla de mobilitat sostenible pel personal, i que implica tant a les administracions com als privats.
Fomentar els desplaçaments a peu és el segon repte de l’Estratègia, amb un leitmotiv principal: que els viatges de menys de dos quilòmetres es puguin fer caminant, de forma segura i àgil. En aquest sentit, s’implementaran mesures com garantir l’accessibilitat a les voreres, destinar de forma exclusiva als vianants més espais dels nuclis urbans, o prioritzar zones amb un límit de velocitat 30km/h pels vehicles. I, dins d’aquest marc, s’hi troba el Pla director de la mobilitat a peu a la Vall Central. El tercer repte és impulsar la mobilitat amb bicicleta i VMP, adequant els carrils bici i donant-los continuïtat, o disposant de més estacionaments per aquests vehicles. El Pla director ciclable de la Vall Central desplegarà aquests elements.
En quart lloc, el Govern també pretén promocionar els vehicles de baixes emissions, incrementant el nombre de places d’aparcament amb punt de càrrega elèctrica, o racionalitzant l’accés horari per a la distribució interna de productes pels cotxes de logística. Un desafiament on s’engloba el Pla del foment del vehicle elèctric. En darrera instància, l’Estratègia vol fomentar el transport públic i compartit, i continuar algunes de les mesures que ja s’han implementat com l’abonament únic i la rebaixa tarifària. El pròxim pas és millorar el servei en funció dels resultats de les enquestes fetes als usuaris, i posar en marxa una plataforma nacional per compartir el cotxe. En aquest sentit s’impulsarà un Pla director del transport públic.
Tots aquests plans, així com el Pla de connexions internacionals, hauran d’estar enllestits en el transcurs de l’any vinent, per tal que el 2023, les corporacions puguin fer realitat el Pla de mobilitat parroquial. Cal tenir en compte que, en la posada en marxa d’aquests objectius, i tal com va recalcar Calvó, s’haurà de plasmar en actuacions d’urbanisme que, en alguns casos, ja s’estan duent a terme. Sigui com sigui, aquests elements s’aniran «revisant periòdicament» en la comissió per tal de comprovar «l’estat d’implementació» de cada pla i fer actualitzacions si s’escau, segons Rossell.
Finalment, l’Executiu va posar en relleu que, amb l’Estratègia Nacional de Mobilitat, es dona resposta a demandes realitzades des de la iniciativa Andorra, reptes de futur, les resolucions del Consell General, l’Acord de Joventut, la declaració d’emergència climàtica o la Litecc, entre d’altres.
