Botigues amb la persiana baixada, terrasses buides i cares llargues. I un detall: pràcticament ni un sol cotxe amb matrícula francesa. És l’escenari desolador –i inèdit– que es viu aquests dies al Pas de la Casa. El responsable d’un gran establiment que ven tabac i alcohol –principals compres dels veïns gals– és al taulell distret fent una sopa de lletres. Quan sent que s’obre la porta somriu, però immediatament s’adona que som periodistes que només volem conèixer la seva situació i etziba: «Tan sols us diré una cosa: no tinc res a dir. Si m’heu entès, ja us ho he dit tot». Pot semblar enrevessat o antipàtic, però el cert és que passejant pel carrer Major del poble no hi ha gaire a comentar. «És que no guanyem per a disgustos. Primer els Armilles Grogues, després la vaga de zel dels duaners i ara això… Sobrevivim. No podem fer-hi res», es resigna un botiguer de souvenirs, mentre recorda que l’esllavissada ha ocorregut en la «pitjor setmana: a final de mes i a les portes del pont de maig».
L’encarregat d’un altre establiment va més enllà i explica que ha decidit donar vacances a tots els seus treballadors perquè «aquí només perdien el temps». Assegura que en un dia fa entre 1.500 i 2.000 euros de caixa i ahir a mitja tarda «amb prou feines» n’havia aconseguit 200. Si la situació no canvia, es planteja fer com altres companys de gremi i tancar temporalment, ja que «el lloguer d’un mes em costa 6.500 euros i gasto moltíssima llum per il·luminar totes les vitrines. Mantenir-me obert no em compensa, al contrari, ja començo a tenir pèrdues», lamenta. I precisament per evitar pèrdues una important perfumeria ha reduït el seu horari d’obertura al públic i des d’ahir i fins que no torni a obrir la frontera tancarà a les 17.30 hores i no a les 20.00 hores com és habitual.
Quina és la solució? «No ho sabem. L’obra depèn de França i sembla que s’ho està prenent amb molta calma», protesta un encarregat i aprofita l’ocasió per demanar al Govern «que ens ajudi. Seria un detall que vinguessin a veure com estem i ens oferissin alguna mena d’indemnització. L’Administració sempre ens té abandonats». A més, tots ells exigeixen a l’Executiu andorrà més informació perquè com acostuma a passar en aquestes situacions els rumors ja han corregut com la pólvora i la desinformació encara agreuja més el malestar. «No sabem quan obrirà la frontera. Alguns diuen que d’aquí a tres dies, altres una setmana o dues. També hem sentit que fins després de l’estiu no estarà solucionat!», pronostica una farmacèutica que no pot tancar perquè ella «sempre està de guàrdia».
Però no només els comerciants es veuen perjudicats. Els hotelers consideren que si «ja de per sí aquest moment de la temporada és fluix», les notícies han traspassat la frontera i els turistes francesos s’han afanyat a anul·lar les poques reserves que hi havia. «Nosaltres el que els oferim és que vinguin per Espanya, però no tothom està disposat a fer més quilòmetres», explica la propietària d’un petit hotel del centre del Pas. «L’únic que ens queda és resar perquè tot se solucioni aviat», desitja.
