La contaminació de la font d’Arinsal es va produir per un seguit de «casuístiques» que –juntes– van ocasionar una epidèmia de gastroenteritis molt forta a Catalunya i en menor afectació al Principat, segons van destacar ahir els experts de l’empresa francesa Antea Group (encarregada d’investigar perquè i com el norovirus va infectar les aigües d’Arinsal).
Primerament, els experts van explicar que el pou de la font d’Arinsal no va ser construït degudament ni seguint els informes que en un inici va presentar l’empresa explotadora. Es preveia una captació a una profunditat aproximada de 85 metres, mentre que finalment es van construir tres captacions d’aigua, a 35, 60 i 85 metres de profunditat. A més, l’informe francès detalla que el pou havia d’estar cimentat fins als 15 metres de profunditat per garantir-ne l’estanquitat, mentre que només es van cimentar quatre metres. Per tot, el pou era vulnerable i va acabar patint filtracions de tres aqüífers diferents, i alguns d’ells no eren d’aigua pura.
A aquest factor s’hi van sumar diverses fuites en el sistema de clavegueram d’Arinsal. Un fet que va provocar que part de les aigües residuals arribessin al subsòl i es barregessin amb les aigües minerals del pou. En relació a aquest afer, el Govern ja s’ha posat en contacte amb el Comú de la Massana i s’ha compromès a lliurar-li la documentació per trobar una solució.
D’altra banda, la situació va coincidir amb una temporada de fortes pluges i aquest fet va agreujar i accelerar encara més la barreja de les aigües netes amb les fecals. A més, els experts van apuntar que en aquell moment la planta es trobava en una sobreproducció d’embotellament, ja que just es va començar a produir un nou producte. Aquest afer va provocar que les bombes xuclessin més aigua contaminada a causa de l’alt rendiment de l’explotació.
Expedient sancionador / Segons va detallar el ministre de Salut, Carles Àlvarez Marfany, per ara el Govern no s’ha plantejar emprendre accions jurídiques contra l’empresa Aigües del Pirineu (explotadora de la marca Aigües d’Arinsal). Tot i això, segueix avaluant l’expedient sancionador que va obrir en el moment de la contaminació i en decidirà les conseqüències un cop ho tingui tot clar. El que sí ha fet l’Executiu és derogar la declaració d’aigua mineral de la font. L’any 2013 es va declarar que l’aigua de la captació era apta per a l’ús públic i, en un principi, la denominació era vigent durant cinc anys (fins l’any que ve) però, amb el succeït, l’aigua no serà acceptada com a mineral i pura fins que no es resolguin tots els errors.
Tot i això, Marfany va destacar que malgrat que la imatge ha estat tocada, la planta de la font d’Arinsal es podrà tornar a obrir si s’acompleixen els requisits i un cop hagi passat força temps. El ministre també va puntualitzar que a hores d’ara ningú ha presentat cap demanda al Govern relacionada amb la contaminació i l’afectació que va comportar.
Les reaccions / Des dels diferents grups de l’oposició es va lamentar que la construcció de la captació no fos supervisada pel Govern o pel comú competent i que l’empresa pogués realitzar les obres sense cap vigilància. El conseller general liberal Joan Carles Camp va lamentar les irregularitats en la construcció del pou, el que va provocar la filtració del brollador.
D’altra banda, la consellera general independent, Sílvia Bonet, va lamentar els errors però va confiar en què el Govern actuarà en conseqüència. Així mateix, la consellera general socialdemòcrata, Rosa Gili, va posar en relleu la necessitat de millorar la reglamentació vigent en aquests casos. Finalment, el conseller general de DA, Carles Jordana, va destacar que, en tot cas, l’Executiu ha «actuat bé».
Reglamentació pròpia / Andorra no té una reglamentació pròpia que fixi les línies a seguir a l’hora d’autoritzar una explotació d’aigua mineral natural. En el seu defecte, es regeix pel decret reial espanyol del 2010, que a la vegada es basa en la directiva 2009/54/CE del Parlament Europeu i del Consell de la Unió Europea.
Dita legislació és «bona», segons va detallar ahir el ministre de Salut, Carles Álvarez Marfany. Tot i això, durant la presentació realitzada pels experts francesos de l’empresa Antea Group en relació als resultats de la contaminació de la font d’Arinsal, es va deixar entreveure que si s’haguessin seguit les legislacions franceses potser l’afectació del norovirus no s’hauria produït, ja que els experts van assegurar que la reglamentació de França és més «estricta» que la d’Espanya. Álvarez va corroborar l’afirmació i va destacar que de cara a futures explotacions el ministeri es plantejarà seguir les lleis franceses. També va destacar que en el seu moment es va decidir adquirir les reglamentacions del sud perquè la majoria de l’aigua que distribuïa llavors Aigües del Pirineu «es destinava a Espanya».
