Les condicions de vida a la presó de la Comella tornen a situar-se al centre del debat. Fonts internes del centre penitenciari han exposat a EL PERIÒDIC un seguit de mancances estructurals i deficiències que afecten el dia a dia dels interns, especialment els detinguts en règim de preventiva. El Raonador del Ciutadà, Xavier Cañada, per la seva banda, confirma en una entrevista amb aquesta casa que el model penitenciari andorrà “és molt sever” i considera que “tot és millorable, però en aquest cas és molt millorable”.
Els testimonis recollits apunten a una rutina marcada per l’aïllament i la manca d’activitats efectives. “Ens despertem cada dia a les 06.30 hores amb els sorolls dels walkie-talkies i les portes. A les 08.00 hores sona una alarma forta i s’encén una llum agressiva”, detallen, tot remarcant que “alguns interns han constatat una baixada de la vista durant la detenció”. Pel que fa a l’alimentació, la mateixa font assegura que l’àpat es reparteix dins la cel·la: “Menjar insípid, sense sabor, només productes congelats i repetitius”.
Per altra banda, els interns passen entre 19 i 20 hores tancats a la seva cel·la, una situació que ha estat confirmada pel propi Cañada: “Les persones estan moltes hores tancades a la cel·la, fan els àpats dins i hi ha molt poca possibilitat de fer activitats fora d’aquestes”. En aquesta línia, les opcions d’oci també són limitades. Segons les mateixes fonts, “el pati té uns 300 m², tot de formigó i sense herba. La biblioteca fa 25 m² i no hi caben tots els interns. Hi ha tres ordinadors antics sense accés a internet”. L’accés al gimnàs és d’una hora al dia, de dilluns a divendres, i les màquines són “dels anys 70”. Quant a la higiene, les dutxes estan subjectes a franges horàries fixes: “De 08.00 a 09.00 hores, de 18.15 a 19.15 hores i de 22.00 a 23.00 hores. No hi ha intimitat”.
Una altra de les queixes recollides fa referència a la compartició de cel·la. “Alguns interns dormen en cel·les de 10 m² amb dues persones més. Alguns han de dormir a terra perquè no hi ha llits suficients. És una violació dels drets humans”. En aquesta línia, el Raonador del Ciutadà, en el seu informe de 2024, reconeix que “les cel·les estan pensades per a tres persones” i que “tantes hores tancats provoca un perjudici psicològic que no contribueix a la reinserció”. També es denuncien restriccions en les comunicacions amb l’exterior. “Només podem telefonar tres vegades per setmana, 20 minuts cada vegada. Les trucades a l’estranger costen 1 euro el minut”, relata la mateixa font. “Els guàrdies posen pressió quan el temps s’allarga i molts presos no poden pagar tantes targetes”.
Pel que fa a les visites, només s’admet una visita familiar per setmana, amb una durada màxima de 45 minuts, i dues de locutor, de 15 minuts cadascuna. “Ens registren completament abans i després de cada visita. És una degradació per a la dignitat humana”. La impossibilitat de rebre aliments de fora també genera malestar: “Ens obliguen a comprar en una llista molt reduïda, amb preus més alts que al comerç tradicional”.
Un dels punts més preocupants assenyalats pel Raonador és l’estat de salut mental dels interns. “Alguns fan ús de medicació per tal de poder suportar”, ha afirmat. En aquest sentit, ha confirmat que molts interns prenen psicofàrmacs, i que “es va sol·licitar informació a la direcció i al cap de psiquiatria per corroborar-ho”. Actualment, el servei mèdic és prestat per personal extern i només hi ha quatre infermeres per a tot el centre. L’informe de Cañada assenyala que només dos dels 77 interns tenen reconeguda judicialment una situació de salut mental, però que hi ha casos de presos amb patologies greus no reconegudes. “La duresa de l’internament propicia l’aparició o l’agreujament de noves patologies”. “És una tortura mental. Tots patim ansietat. Alguns han desenvolupat trastorns de la personalitat”, continua la mateixa font, remarcant que “les condicions de l’ésser humà es veuen molt afectades”.
Pel que fa a la composició de la població penitenciària, les dades oficials del Raonador indiquen que el 31,2% són andorrans, i si s’hi sumen espanyols i portuguesos, s’arriba al 73,7%. No obstant això, fonts internes del centre afirmen que “més del 90% dels presos en preventiva són estrangers” i denuncien que “la detenció es justifica només pel risc de fugida per l’origen”.
