En el marc de la celebració del Congrés Europeu de Psicologia Aplicada als Serveis de Bombers i Emergències, que per primera vegada té lloc a Andorra, la ministra d’Interior i Justícia, Ester Molné, ha anunciat la voluntat del Govern de reactivar els treballs per establir protocols d’atenció psicològica per als professionals d’emergències. “En un moment donat es va començar a treballar en un protocol, però per algun motiu es va deixar estar”, ha explicat Molné, tot destacant que “la intenció del ministeri és recuperar aquest treball” mitjançant la creació de taules de treball i reunions conjuntes.
La ministra ha subratllat que tenir cura dels professionals que vetllen per la seguretat de la ciutadania “és una responsabilitat institucional” i que, per aquest motiu, “cal tenir protocols molt ben establerts”. Entre les opcions que es contemplen per desenvolupar aquestes mesures, Molné ha apuntat a la possible signatura d’un conveni de col·laboració amb el Col·legi de Psicòlegs o bé a l’aprofitament de personal propi de l’administració. “Primer s’han de fer aquestes tasques i estabilitzar protocols, i després mirarem quina manera d’implementar-ho”, ha assenyalat, posant èmfasi en la importància de valorar criteris pràctics, econòmics i la càrrega de treball dels diferents torns.
El sotsoficial de bombers i responsable de la secció psicològica del Departament de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvament, Pau Pascual, ha destacat que el cos de bombers ja disposa de protocols operatius que inclouen la figura del psicòleg d’emergències. “Tenim la figura instal·lada del psicòleg d’Emergències pel col·lectiu de bombers”, ha remarcat. Així i tot, ha reconegut que no tots els cossos d’emergència compten amb aquest recurs i ha advocat perquè aquesta figura s’estengui al conjunt de serveis, adaptant la fórmula a les necessitats específiques de cada cos.
Pel que fa a l’objectiu del congrés, Pascual ha explicat que aquestes jornades tenen com a finalitat “difondre tot el coneixement del suport psicològic als treballadors d’Emergències” i visibilitzar la necessitat de cuidar la salut mental dels professionals que sovint s’exposen a situacions límit. “Després de viure alguns esdeveniments crítics, és necessari aquest suport psicològic, sobretot amb els treballadors d’Emergències, perquè tenen una certa probabilitat de patir simptomatologia més que la població en general”, ha indicat.
En aquest sentit, Pascual ha posat en relleu la importància de la prevenció primària, centrada en una bona selecció i formació inicial per preparar emocionalment els treballadors davant d’intervencions traumàtiques. “Si treballem bé el tema de la formació, es podrà minimitzar l’impacte emocional quan es trobin amb un esdeveniment impactant”, ha assegurat.
Sobre la gestió dels esdeveniments crítics, Pascual ha explicat que existeixen protocols que determinen quan s’ha d’activar una intervenció psicològica automàtica, com en casos de morts violentes, múltiples víctimes o la mort d’un menor. “Com més prevenció es faci, en l’àmbit formatiu i de plans d’actuació, menys feina tindrem després en l’àmbit operatiu”, ha afegit.
