Un conegut lladre basc s’enfronta a tres anys de presó al Principat per blanquejar els diners dels seus robatoris. El Ministeri Fiscal, però, es va mostrar favorable que se li substitueixi la condemna per una expulsió de 15 anys del Principat. En el judici, que va tenir ahir lloc al Tribunal de Corts, l’acusat va reconèixer que és culpable del delicte de blanqueig de diners i valors.
L’home, de prop de 60 anys, va ser detingut a finals de setembre del 2016, quan intentava treure diners d’un compte que té en una entitat financera del país. En concret, tenia dipositats 400.000 euros, tot i que en el judici no va transcendir quants diners portava a sobre el dia de la detenció. Des de llavors, està en el centre penitenciari de la Comella i ahir va comparèixer en el judici en qualitat de pres.
El basc va obrir el compte el 1996 i el va posar al nom de la seva mare. Tres anys més tard, la progenitora va passar a ser la cotitular del compte, juntament amb l’acusat i, finalment, el 2015 el nom de la mare va desaparèixer del dipòsit. Per tot això, la Fiscalia va considerar que la mare feia de testaferro. «Quan va veure que la podia desvincular, la va treure del compte», va puntualitzar l’acusació durant el judici.
En la vista també va declarar un pèrit de la policia que va exposar que, com que a partir de gener entrava l’intercanvi automàtic d’informació en matèria fiscal, «l’home va decidir buidar el compte perquè no podia justificar la procedència dels diners».
Decomís del vehicle / El dia que el van arrestar, l’acusat conduïa un vehicle que també estava al nom de la seva mare. El Ministeri Fiscal va valorar que en el cas del cotxe es va seguir el mateix patró que en el compte bancari i, per tant, també va demanar que es decomissi el turisme, així com els dispositius mòbils que duia en el moment de la detenció. A més, la Fiscalia va sol·licitar que se l’imposi una multa d’un milió d’euros. En canvi, la defensa va dir que no es podia relacionar ni el vehicle ni els mòbils amb el delicte, per la qual cosa va reclamar que se li tornin. A més, va instar que la multa no superi els 500.000 euros. Així mateix, va demanar que la pena de presó no superi l’any i que es pugui substituir per una expulsió de deu anys.
Conegut per la justícia espanyola / Durant la vista, el Ministeri Fiscal va ressaltar que els diners provindrien d’amenaces, extorsions i altres activitats il·lícites, cosa que l’acusat no va negar. De fet, el basc és un vell conegut de la justícia espanyola, ja que era líder d’una famosa banda d’atracadors de bancs. Els primers delictes, els va perpetrar el 1978. El grup estava format per vuit persones, encara que sempre efectuaven els atracaments tres. Perquè no els reconeguessin, es disfressaven amb barrets, bigotis postissos i ulleres, entre altres complements.
L’últim cop el van efectuar l’octubre del 2010, però la situació se’ls en va anar de les mans quan un dels atracadors va acabar disparant i matant una treballadora d’una sucursal bancària de Cambrils, que tenia 25 anys. Ara, la policia també els buscava per homicidi i, per això, van decidir deixar de delinquir. El març del 2011, la justícia espanyola va detenir el cap dels atracadors, que dos anys més tard va ser posat en llibertat de manera provisional per la lentitud del tribunal d’instrucció de Reus. Es creu que des del 2005 fins al 2010 van ser els autors d’una cinquantena d’atracaments que, principalment, van tenir lloc a les províncies del nord d’Espanya com Galícia, Astúries, Cantàbria i País Basc.
D’altra banda, l’home també va tenir un litigi amb la Guàrdia Civil, ja que va denunciar que cinc agents el van torturar quan el van detenir el novembre del 1982 a Bilbao.
