Gestors de residus i contractistes d’obres del país tornen a assenyalar la «conveniència» de realitzar un inventari de tots els edificis del país que poden contenir amiant. La idea no és nova però la sonada aparició d’elements d’amiant als aparells de l’antiga Radio Andorra que van obligar a aturar la restauració de l’edifici l’estiu passat ha tornat a revifar la necessitat d’un llistat oficial dels edificis que potencialment poden contenir amiant. «És possible que totes les construccions d’abans dels anys 90 continguin restes d’amiant», va indicar el president de l’associació de Gestors de Residus d’Andorra, Miquel Àngel Armengol, tot i garantir que no hi ha cap motiu per «ser alarmistes», ja que només sota unes condicions de manipulació molt específiques l’amiant és perillós, si es manté estable, el més probable és que no provoqui un perill imminent. Si els materials que porten amiant estan sencers, va explicar, no han de suposar cap perill per a la població, però la seva ruptura sí que seria un «problema», va concretar el professional.
A Andorra no hi ha cap mena de control sobre els llocs on podrien quedar-hi restes, però, segons Armengol «se sap» que existeixen arreu del país. «Seria molt interessant tenir un inventari per saber exactament quins són els edificis perjudicats, quin tipus d’amiant contenen i en quines condicions es troba», va proposar.
De la seva banda, el gerent de l’Associació de Contractistes d’Obres d’Andorra (ACODA), Víctor Filloy, malgrat estar d’acord en la creació d’aquest inventari, va considerar que és «molt difícil» d’aconseguir perquè «a Andorra s’han utilitzat alhora materials de la construcció originaris d’Espanya, on l’amiant encara estava permès, i de França, on ja estava prohibit des de feia anys».
A més, Filloy va informar que fins que no s’inicia una obra no es pot conèixer el seu abast real. «Abans de començar uns treballs de rehabilitació, el tècnic que fa el projecte ha de sospitar si hi ha amiant o no en funció de l’estat en què es trobin els materials». A partir d’aquí, els operaris, que requereixen una formació específica, l’identifiquen i «no passa absolutament res», va assegurar.
L’amiant pot mantenir-se intacte durant centenars d’anys, de fet, «estem rodejats d’amiant», i «si no es toca», no representa cap escull per a la salut de les persones perquè «no és radioactiu ni res semblant». Lluny de l’alarmisme, Filloy va reconèixer que hi ha riscs amb l’amiant però que no sempre es presenten. Malgrat això, Filloy va insistir en que la creació d’un inventari a càrrec de l’Executiu segueix sent «molt interessant». El gerent de l’ACODA va proposar iniciar-lo amb inspeccions, ja que la manca de registres, impossibilita conèixer amb exactitud el total d’importacions de material de la construcció que es van realitzar en les èpoques en les quals l’amiant estava permès i on van anar a parar.
