Diversos creditors de Banco Madrid es van queixar davant del jutge Carlos Nieto per l’acord que s’havia arribat en un inici amb els administradors concursals de l’entitat bancària. On inicialment, es va establir en el pla de liquidació de Banco Madrid que els administradors havien de vendre tots els seus actius abans de començar a retornar els diners pertinents als diversos creditors.
Un fet que aquests darrers no van veure adient, i per tant, van sol·licitar al jutge que no s’hagués d’esperar a concloure tot el procés de venda, ja que la majoria d’aquests actius són líquids i suficients per començar a pagar –entre els afectats s’hi troba també el sindicat de futbolistes (AFE)–.
Vers aquesta petició, el magistrat ha donat la raó als creditors en un acte, així, aquests podran començar a recuperar els seus diners sense haver d’esperar-se a la liquidació total dels actius, sempre i quan hi hagi liquiditat suficient, segons ha informat El Confidencial. Aquests afectats són bàsicament clients amb depòsits superiors als 100.000 euros –l’AFE té més de 300.000–, ja que els crèdits inferiors ja han estat abonats en la seva major part pel Fons de Garantia de Depòsits.
Dins del grup de titulars dels diferents instruments de deute del banc també es troba la Seguretat Social i Hisenda, de fet, Banco Madrid apareix en la llista de morosos de Cristóbal Montoro amb 1,7 milions. Tot i això, els creditors que no s’han vist afectats són els partícips de fons o sicavs, ja que van quedar fora de la massa concursal gràcies a l’actuació de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV).
Resposta del jutge / Vers aquests fets, el jutge Carlos Nieto creu que les reclamacions dels creditors estan fundades: «assisteix en qualsevol cas la raó als promotors de l’objecció al subratllar que cap norma de les citades sobre la forma i prelació en que han de ser realitzats pels pagaments en fase de liquidació exigeix, com si es desprèn del punt set del pla de liquidació sotmès aquí a aprovació, que el pagament als creditors ordinaris hagi de quedar forçosament diferit fins que hagin siguts realitzats en la seva totalitat els bens i drets pertanyents a la massa activa».
Tanmateix, Nieto ha destacat que molt al contrari, «l’últim incís de l’article 157 de la Llei Concursal permet a l’administració concursal atendre el pagament dels crèdits ordinaris, després d’haver deduït de la massa activa els bens i drets necessaris per a satisfer els crèdits contra la massa i haver satisfet els crèdits privilegiats –aquestes categories són les primeres en cobrar i en elles s’inclou els treballadors, Hisenda o la Seguretat Social– en funció de la liquiditat de la que es disposi».
Els primers en cobrar / Tenint present que Hisenda i els treballadors seran els primers en cobrar, els creditors ordinaris també poden recuperar els seus diners però només després de que els qui vagin per davant en l’ordre d’apel·lació hagin cobrat tot el que se’ls deu si un cop que s’hagin realitzat els pagaments existeix liquiditat, a no ser que el jutge permeti una excepció a aquesta regla.
Per tant, tots aquests creditors cobraran al mateix temps un percentatge similar que anirà creixent al mateix temps que es vagi obtenint més liquiditat amb la venda d’actius fins a recuperar el màxim possible, que en el cas de Banco Madrid, segurament serà la totalitat del deute, tal i com va avançar El Confidencial el passat juny.
Dins d’aquest repartiment de liquiditat també entrarà el Fons de Garantia de Depòsits (FGD), ja que el jutge ordena als administradors de l’entitat (Pedro Bautista Marín Molina i Francisco Vera Vázquez) constituir una provisió per als 115 milions que s’han retornat ja als depositants de menys de 100.000 euros, tal com es sol·licitava en el fons. Així, quan el FGD paga els diversos imports garantits als depositants, es subroga en aquest import per recuperar-lo de la massa concursal.
Segons El Confidencial, amb aquest acte es tanquen «els nombrosos conflictes que han mantingut els administradors concursals amb els afectats per la decisió d’intervenir i liquidar el banc després de la sol·licitud d’intervenció de la seva matriu, l’andorrana BPA, acusat per les autoritats nord americanes de delictes de blanqueig de diners».
