Amb la celebració de l’Obertura de l’Any Judicial realitzada ahir al matí, el Fiscal General de l’Estat, Alfons Alberca, va comunicar el retorn a nivells prepandèmics de la criminalitat. A partir de la presentació de la memòria d’aquest darrer any, Alberca va assenyalar que existeix una tendència d’estabilitat en el nombre d’informes emesos que reflecteix un creixement en les causes relacionades amb la introducció i consum de drogues dins del territori andorrà. El fiscal va assenyalar l’afluència de moviment a les fronteres espanyola i francesa amb Andorra com el factor principal d’aquest fenomen. Alberca va declarar que, abans de la pandèmia, era «el moment que més gent entrava i sortia del país», fenomen que s’ha recuperat amb la relaxació de mesures contra la Covid i «la criminalitat manté el mateix perfil que fa dos anys». Les sancions relacionades amb estupefaents s’han incrementat en 500, on s’identifica «un increment del consum d’haixix o de cocaïna com a infraccions», sent les drogues més comunes conjuntament amb el cànnabis. Els delictes contra la salut pública componen un 21,39% de la criminalitat global, la qual ha superat amb un 20% la de l’exercici anterior.
Les sancions contra la sanitat pública suposen un 21%, arribant a nivells abans de la Covid
Al llarg dels divuit mesos analitzats en la memòria, la Batllia ha rebut fins a 12.802 causes noves, de les quals 7.223 a la secció d’instrucció, 5.132 a la civil, 199 a la d’instrucció especialitzada, 187 a l’administrativa i 61 a la de menors. El fiscal Alberca va valorar de forma positiva els resultats generats després de la modificació de la llei qualificada de la Justícia, destacant com a exemple, el centre penitenciari de la Comella. Amb data del 9 de febrer, el recinte acull un nombre de 58 presos, dels quals, un 70,69% tenen una sentència ferma i només sis empresonats es troben en situació de presó preventiva, incloent-hi a tres persones que seran jugades en les pròximes setmanes.
Per finalitzar, el fiscal Alberca va recalcar la necessitat d’introduir la tipificació de la corrupció privada i de l’increment injustificat del patrimoni, una extensió de la responsabilitat penal de les persones jurídiques i la signatura del conveni de Mèrida contra la corrupció de l’any 2003, per al qual, el fiscal reconeixia que estan rebent pressions internacionals de comitès internacionals per l’adhesió del país en aquest conveni.
En el mateix acte, Enric Casadevall, president del CSJ, va destacar la importància que escau en la necessitat que té la institució, segons Casadevall, de poder gestionar la totalitat del seu pressupost. El president va declarar que «no estem demanant més diners», ja que la qüestió no residiria en la quantitat de fons obtinguda pel TSJ, sinó «que aquí es tracta que el que ens donin, ho podem col·locar allà on vulguem, allà on sigui necessari i no haguem de negociar amb ningú». L’aspecte pressupostari suposa, pel president Casadevall, un element que pot facilitar i demostrar una major diferenciació entre la justícia i l’administració pública. Tot i així, el president del Consell Superior de Justícia va reconèixer que «a molts llocs els hi costa deixar-ho anar», referint-se a l’executiu.
