Search
Close this search box.
Alex Montero Carrer

Una manifestació passada per aigua i sense l’èxit esperat

La reivindicació d'aquest 1 de maig per un habitatge digne, entre altres qüestions, només aplega un centenar de persones

Potser ha estat el mal temps i la pluja que ens ha acompanyat durant tota la setmana, o potser una baixada d’ànims per part de la ciutadania del país en veure com les institucions governamentals continuen sense posar remei a la problemàtica de l’habitatge. Sigui com sigui, la manifestació celebrada aquesta tarda amb motiu del Dia Internacional dels Treballadors, impulsada per la Unió Sindical, només ha aconseguit aplegar un centenar de persones. Lluny queda la previsió de 5.000 manifestants que el secretari general, Gabriel Ubach, esmentava feia uns dies en una entrevista amb EL PERIÒDIC: “L’any passat vam ser 3.000, aquest any esperem arribar a les 5.000 persones”

Precisament Ubach ha sigut qui ha encapçalat la mobilització al llarg de tot el seu recorregut, el qual ha donat el tret de sortida una mica més tard de les 19.00 hores a la plaça Coprínceps d’Escaldes-Engordany. Des d’allà han continuat el seu camí baixant per l’avinguda Carlemany, amb tancament a la plaça del Poble, moment en què s’ha procedit a llegir el manifest. Al llarg del recorregut, més ciutadans i ciutadanes s’han anat sumant a la resta de manifestants, entre els quals s’han deixat veure cares conegudes del panorama polític del país com el president del grup parlamentari de Concòrdia, Cerni Escalé, o el president dels socialdemòcrates, Pere Baró.

Xiulets i càntics han sigut també els grans protagonistes de la jornada, un constant que no ha deixat de repetir-se al llarg de tota la caminada. Tots ells en la mateixa línia, i alguns més coneguts que altres en haver-se escoltat ja en anteriors ocasions: “Ja n’hi ha prou” o “Lloguer impagable, poble imparable” han sigut els més repetits, mentre que altres han sigut un tir directe com no podia ser d’una altra manera, al cap de Govern actual, a qui la Unió Sindical manté com a màxim responsable de la problemàtica actual envers l’habitatge: “Espot al carrer” o “Espot escolta, el poble es rebota”. Uns càntics que van en consonància amb les paraules afirmades per Ubach en l’entrevista esmentada: “Espot hauria d’assumir la seva responsabilitat i sortir i dir: M’he equivocat”.

Qüestionada per l’impuls que l’ha portat a sortir al carrer aquest 1 de maig, una de les manifestants s’ha mostrat directa i crítica: “Surto per la situació en general que tenim al país, que és insostenible. Ens estan prenent el pèl de mala manera amb tota aquesta especulació, la gent no pot viure amb un sou de 1.300 euros i pagar un lloguer de 1.200”, ha afirmat. A més, sobre les noves mesures impulsades per l’Executiu per intentar pal·liar la problemàtica de la vivenda, la testimoni ha assegurat que només serviran per “callar boques, em semblen ridícules”, apuntalant que aquestes no solucionaran res. “La solució és apujar els sous i frenar l’especulació. No pot ser que vingui algú de fora i compri un edifici sencer”, ha dictat. 

Treballar per viure, no per sobreviure

La plaça del Poble ha acollit la lectura del manifest, el qual ha sigut llegit per diversos membres de la comitiva que ha encapçalat tot el recorregut. Sota el nom de “Manifest en defensa de treballar per viure, no per sobreviure”, la lectura del document ha començat recordant que justament fa dos anys ja van sortir al carrer per reivindicar una solució per a la problemàtica de l’habitatge: “El moviment ciutadà, en aquests dos anys, ha donat una lliçó a les classes dominants. El poble ja no té por, el poble omple els carrers, Andorra és del poble”, amb un missatge directe cap a la classe política del país: “Són ells els nostres empleats, i no a l’inrevés”

El text continua posant el punt en la creació d’una Iniciativa Legislativa Popular, de la qual Ubach va afirmar que es volia desenvolupar per centrar-se en els temes socials i laborals del país, no només en l’habitatge i els salaris, sinó també en les pensions o la sanitat. “Tothom ha estat particip d’una ILP independentment de la seva nacionalitat, context socioeconòmic, sexe o edat. Les institucions ens han de protegir a tots i totes, no només a l’oligarquia imperant”, declara el manifest, el qual insisteix en una igualtat de drets de tots els treballadors i treballadores del país tant del sector públic com del privat, ja que “uns no som res sense els altres”

Un seguit d’enumeracions sobre les situacions actuals que atravessa la ciutadania del país envers possibles abusos de poder per part dels mandataris ha sigut la màxima que ha regit la resta del document, com són l’actual estafa de la ‘trampa del fill’ i altres abusos d’alguns propietaris “sense escrúpols”, l’amenaça implícita de l’acomiadament legal sense causa, el fet de continuar sense comitès d’empresa en els quals “fer sentir la nostra veu com a treballadors i treballadores” o el que encara sigui legal l’explotació reproductiva, “sent les dones de classe obrera les més perjudicades”.

“Ha punxat el temps, no la indignació de la ciutadania”

Amb aquestes paraules resumia Ubach la manifestació d’aquest 1 de maig, en ser preguntat per la resposta tan feble del país envers la mobilització celebrada. Encara així, el secretari general de l’USdA ha afirmat que l’objectiu que es pretenia aconseguir sí que ha sigut assolit: passar el missatge de les problemàtiques actuals de la ciutadania a les forces polítiques del país: “El Govern i el Consell General han de ser conscients a que s’estan enfrontant. No serveix anar a parlar de xifres, calen solucions pel problema de l’habitatge, pel poder adquisitiu i per a les pensions”, ha indicat, posant de relleu el fet que els jubilats del país hagin de marxar d’Andorra en no poder arribar a finals de mes. 

I és que segons ha apuntalat el propi Ubach, comença a ser ja una mica esgotador parlar sempre sobre la casuística actual de l’habitatge: “L’únic que voldríem és acabar d’una vegada per totes amb aquest tema i anar a reclamar altres que no siguin els mateixos”, com per exemple els pisos de protecció oficial, tant de venda com de lloguer. “Govern només parla sobre aquests últims, però tampoc vol fixar un preu”, esmentant que el Pla de xoc que hi ha actualment no servirà de res si no es fa front a aquesta qüestió. “Si comptem que al lloguer s’ha de destinar un 30% del valor del salari, estaríem parlant d’uns 450-800 euros, no més enllà”

En declaracions posteriors a la premsa, Cerni Escalé ha remarcat que “qualsevol ocasió és bona per recalcar la situació de precarietat que vivim al nostre país”, afegint que el que es demana des de la formació parlamentària que representa és que l’Executiu entri el Projecte de Llei sobre el creixement sostenible i el dret a l’habitatge “en el menor termini possible per aturar l’especulació immobiliària”. Així i tot, per a Escalé les mesures no són tan criticables com en un inici es podia arribar a considerar, fet que remarca d’una manera clara: “Pensem que moltes mesures són positives, però també estem a l’expectativa de com aquestes intencions s’acabaran traslladant a la llei”.

Tanmateix, el president del grup parlamentari de Concòrdia ha posat en relleu la contradicció que ha generat el fet de presentar les mesures “abans d’entrar la proposta com a Llei al Consell General”, la qual cosa ha incitat encara més a l’especulació que travessa actualment el país: “El que s’ha fet és enviar un missatge al mercat per tothom de fora que vulgui comprar o portar a terme un projecte immobiliari”, llençant, a més, un missatge per a tots aquells que vulguin portar a terme aquesta intenció: “Qui vulgui, que ho faci ara perquè hi hauran canvis”

Per la seva part, Baró ha volgut felicitar a la ciutadania que avui ha sortit al carrer, així com als organitzadors per la bona tasca feta: “És un clam que fa molt de temps que s’escolta. La ciutadania demana un habitatge digne, un poder adquisitiu per poder sobreviure i els drets cap a les dones”, ha afirmat, sota la promesa que la seva formació política continuarà reclamant aquestes demandes. “Avui s’ha demostrat qui està al costat del poble i qui no, i continuarem lluitant malgrat una majoria de dreta andorrana que és preocupa més pels rics i poderosos”, ha continuat el també conseller general, qui també ha esmentat que des dels socialdemòcrates veuen necessari fixar un preu dels pisos de lloguer assequible, un registre de la propietat i un índex del preu de referència. “És l’única manera de regular el mercat d’habitatge”, ha afirmat. 

Així i tot, Baró ha emfatitzat que “tenim un Govern que l’únic que fa és polítiques de màrqueting per fer veure que fan alguna cosa”, remarcant que la prova que no estan aconseguint cap punt d’èxit és que la gent, inclús amb pluja, “ha sortit al carrer per dir que ja hi ha prou i que volen viure al seu país amb condicions dignes”. Preguntat per l’èxit de convocatòria certament inferior al de la manifestació celebrada el darrer 31 d’octubre, el president del PS ha apuntalat que hi ha molta gent treballadora que ha hagut de treballar aquest 1 de maig: “Potser si hagués sigut festa com s’havia reclamat, el nombre de gent seria diferent”, ressaltant, però, que s’ha de valorar molt positivament l’èxit obtingut. 

Comparteix
Notícies relacionades
Comparteix
El més destacat
Publicitat
Publicitat
Publicitat
Publicitat

SUBSCRIU-T'HI

De la redacció al teu dispositiu