El 22,6% dels ciutadans d’Andorra consideren que la dictadura seria una forma «bona o molt bona» per governar el país, segons es desprèn de la setena onada de l’Enquesta Mundial de Valors elaborada pel Centre de Recerques Sociològiques (CRES). En altres paraules, dos de cada deu habitants del Principat veurien amb bons ulls «tenir un líder fort que no s’ha de molestar amb el parlament ni amb les eleccions».
En comparació amb la cinquena onada de l’any 2005 —la primera i última que s’havia fet a Andorra fins a data d’avui— aquest percentatge de persones favorables a una dictadura ha crescut un 15%, ja que fa 14 anys tant sols rebia un 7,6% de suport aquesta opció.
El prototip de perfil de l’enquestat partidari d’un règim totalitari correspon a un individu entre 25 a 44 anys, majoritàriament de nacionalitat portuguesa, amb un nivell d’estudis baix, de classe obrera i baixa, posicionat predominantment a la dreta en l’espectre ideològic i amb una ocupació de treballs no qualificats.
Andorra participa per segona vegada en l’Enquesta Mundial de Valors que es fa a més de 80 països
Tot i aquest percentatge significatiu, l’opció predilecta pel 96% dels enquestats és tenir «un sistema polític democràtic». D’alta banda, hi ha un 60% de ciutadans que avalaria un govern integrat per tecnòcrates, és a dir, «que prenguin decisions segons el que vegin millor pel país». Finalment, un 5,7% defensen tenir un govern militar, mentre que un 4,6% creuen que cal tenir «un sistema regit per la llei religiosa en la qual no hi hagi partits polítics ni eleccions».
Els resultats andorrans de l’Enquesta Mundial de Valors, que es realitza des de 1981 arreu del món, són fruit de les més de 200 preguntes realitzades a 1.004 persones majors d’edat entre els mesos de juliol i octubre del 2018. En aquest sentit, la voluntat de l’estudi és conèixer millor el sistema de valors de la població, la seva evolució i el seu impacte sociopolític.
Lluitar per Andorra a una guerra
Una altre de les preguntes que s’inclouen a la mostra és, en el cas que hi hagués una hipotètica guerra, si «estaria disposat a lluitar per Andorra». Així doncs, un 44,7% dels ciutadans, quasi la meitat de la població, agafaria les armes per defensar el país, quatre punts per sobre respecte al 2005. Quant al percentatge exclusivament d’andorrans, aquesta xifra s’eleva fins al 57,5%, mentre que la dada de persones amb altres nacionalitats baixa fins al 36,5%.
En relació al perfil de l’enquestat que estaria disposat a lluitar per Andorra a una guerra, aquest correspondria eminentment a un individu major de 65 anys, de nacionalitat andorrana o francesa, amb estudis de nivell mitjà, de classe social mitjana-alta, ubicat al centredreta de l’espectre ideològic i preferentment jubilats i aturats.
Quasi la meitat de la població assegura estar «molt o bastant preocupada» per un atemptat terrorista al país
Si la participació a la guerra fos per lluitar per un altre país que no fos Andorra, llavors tant sols el 28% confessa que agafaria les armes. D’aquest percentatge es desglossa que Espanya (28%), Portugal (26,3%), França (11,4%) i, fins i tot, Catalunya (10,7%) serien els territoris on els habitants d’Andorra estarien disposats a combatre en cas que fos necessari.
També en relació amb la guerra, un 33,6% dels enquestats assegura estar «molt o bastant preocupat» per «una guerra en la que es vegi implicada Andorra», un 27,4% per la possibilitat d’una guerra civil i, pràcticament la meitat de la població, un 49,9% tem un atemptat terrorista dins de les fronteres del Principat.
Política i democràcia
Sobre la salut democràtica del Principat, els ciutadans posen de nota un 6,6, mentre que valoren amb un 5,8 la satisfacció amb el funcionament del sistema polític del país, justament la mateixa qualificació que rep la corrupció a Andorra tenint en compte el barem que l’1 és «no hi ha corrupció» i el 10 és «hi ha molta corrupció». Respecte a aquest darrer ítem, el 35,1% habitants d’Andorra creuen que els executius de negocis estan involucrats en la corrupció, el 25,9% pensa que s’han lucrat de forma il·lícita les autoritats estatals i el 25,3% afirma que les autoritats locals han comès irregularitats econòmiques en benefici propi.
En matèria electoral, destaca que un 47,8% dels enquestats esgrimeix que és «molt o una mica freqüent» que «els rics compren les eleccions». D’altra banda, un 41,4% dels interrogats opina que és «molt o una mica freqüent» que «es compren vots» quan s’acosta una contesa electoral. Amb tot, supera amb escreix el 70% aquells qui manifesten que els votants tenen opcions reals entre les quals escollir, que els vots es compten de manera neta, que les autoritats electorals (Junta Electoral) són justes i que els mitjans fan una cobertura objectiva de les eleccions.
La mitjana de la ideologia política de la població andorrana és de 4,9 definint l’1 com a extrema esquerra i el 10 com a extrema dreta. En aquest sentit, el 60% dels habitants s’ubiquen en una forquilla que comprendria la centralitat política.
Tendència materialista/ El director del CRES, Joan Micó, va explicar que un dels fets que més els va sobtar és la tendència d’Andorra cap als valors materialistes després de la crisi. «Les dades reforcen la teoria que diu que en funció de les quotes de benestar o quan un té perill a perdre el benestar la gent torna a valors materialistes».
