Rosanas creu que sentir-se a gust a la feina i identificar-se amb l’empresa és clau per progressar

El professor titular de la càtedra Crèdit Andorrà de Mercats, organitzacions i Humanisme de l’IESE, Josep Maria Rosanas, ha presentat, aquest dijous, el seu nou llibre Més enllà de l’eficàcia: un punt de vista humanista i realista de la presa de decisions, les organitzacions i les persones, que veurà la llum aquesta tardor. El ponent ha assegurat que la bona marxa d’una empresa recau en tres punts: l’eficàcia econòmica, cobrir suficientment les necessitats dels clients perquè no se sentin estafat i mantenir satisfets als treballadors.

Rosanas és del parer que “les relacions entre persones, dins de l’organització i fora, són les que fan que les coses puguin durar, o no”. El doctor en Filosofia creu que “això es fa massa sovint en benefici del benefici a curt termini”. El professor ha assegurat que l’empresa ha de tenir un sistema de valor que tingui en compte temes intangibles a llarg termini, com per exemple la identificació i la fidelitat del treballador.

En el seu llibre, el catedràtic parteix de la base que “quan una organització pren una decisió, aquesta afecta, o té a veure amb les persones -treballadors o clients- i cal considerar el seu impacte”. La presa de decisions no és un mer problema de càlcul i per això a ell li agrada més parlar d’actes directius perquè, segons explica en el llibre, “l’acte directiu abasta molt més que una simple decisió”.

Per això, segons Rosanas, és tant important que les organitzacions tinguin clars tres criteris a l’hora de prendre les decisions. Ho explica en el darrer tram del seu llibre i ho resumeix amb tres paraules: eficàcia, atractivitat i identificació.

El primer dels criteris: l’eficàcia, perquè l’empresa ha de tenir un mínim de beneficis, sinó no té raó d’existir. El segon, l’atractiu que ha de tenir el treballador en la feina que fa, que “li permeti una carrera professional de llarg recorregut”. Afirma que si un treballador no està content de la seva feina perquè no hi veu un atractiu, ni una progressió, acaba marxant. “L’única manera de no avorrir-nos a la feina”, conclou, “és que cada vegada n’aprenguem més en allò que estem fent”.