Americana gris, camisa blanca, pantaló gris fosc i un somriure que no podia amagar els evidents signes de cansament. Pere López escenificava el cert desencís regnant al Bar L’Aigüeta i agraïa les mostres de suport dels seus incondicionals. El cap de la coalició va encaixar els resultats finals amb certa resignació, però feia una lectura en clau de futur. En l’inici del seu discurs oficial i pocs segons després de pujar al faristol, López va tenir un únic moment de debilitat i, sensiblement emocionat, felicitava al seu equip i els reconeixia la feina feta.
Mentrestant, Rosa Gili, número dos de Junts, mirava amb atenció al líder del grup i lamentava «la forta abstenció que hi ha hagut». Gili no amagava la seva decepció pels resultats obtinguts per la coalició i abraçava López en clara senyal de consol.
En la mateixa línia parlava Mariona González, cap de llista de la coalició a la parròquia de La Massana, que aportava quelcom més al missatge general del partit: «Som els que portàvem el millor programa i, o no ho hem sabut explicar o la gent no ho ha entès. El fet que SDP hagi marxat del PS ha fet que molta gent es fes preguntes i el missatge no acabés d’arrelar en no entendre aquesta divisió de l’esquerra».
Joan Ramon Marina, cap de llista a Andorra la Vella assegurava que «a nivell nacional teníem la intenció d’acabar com a segona força i en territorial esperàvem tenir més parròquies favorables a la nostra proposta. Sembla que liberals i demòcrates no es mosseguen mai del tot i són un tàndem a superar». Per Junts, avui comença una nova etapa. López dixit.