La necessitat d’establir una Àrea Econòmica Especial Andorra-Pirineus, els 38 anys de cooperació transfronterera entre ambdós territoris i el rol del futur acord d’associació entre el Principat i la Unió Europea (UE) van centrar la major part de la participació andorrana a les 17es Trobades Culturals Pirinenques, celebrades el dissabte telemàticament. L’arquitecte i urbanista Antoni Pol va defensar la creació d’aquesta Àrea Econòmica Especial, explicant que la complementarietat territorial és bàsica en els àmbits comercial, econòmic i social, i «les relacions d’avui en dia només deixen veure una part de la realitat territorial».
Davant d’un element important com és la globalització, «és clau que hi hagi una nova massa crítica» en tot el territori i també és necessari «un nou equilibri territorial i uns nous lligams de cohesió en tot l’entorn». Així, amb la creació d’aquesta Àrea Econòmica Especial, el territori andorrà passaria de 80.000 a 250.000 habitants, tenint en compte les localitats de l’entorn. Per assolir aquest repte, Pol va explicar que s’ha de fer mitjançant «el principi dels vasos comunicants», així com dotar el Principat de més «múscul econòmic» per tal de fer front a la globalització, i poder triomfar més enllà de les seves fronteres. En aquest sentit, el nou model territorial podria afavorir el fet que Andorra no hagués d’encabir tot el que necessita com a Estat dins del seu territori, com és el cas de polígons industrials o l’aeroport.
De cara a Europa, s’ha de posar de manifest que els microestats «assumeixin fer-se corresponsables de l’ordenació territorial» del seu voltant. Amb això, «seria una raó suficient perquè la sobirania es preservi i es respectin les identitats» per tal que d’afavorir la cohesió del territori i fer-lo més pròsper. D’aquesta manera, «Andorra també necessita un nou llindar econòmic que només pot assumir en aquest context», va indicar Pol, manifestant que cal més recursos perquè «l’entorn pirinenc està en una fase de despoblament i es necessita un nou replantejament per encarar el futur».
Al seu torn, el secretari general de l’Organisme Andorrà de Cooperació Transfronterera, Pere Roquet, va parlar dels 38 anys de cooperació transfronterera, i dins del recorregut, va destacar el programa Poctefa 2014-2020, que ha esdevingut «la consolidació d’Andorra per participar en projectes» de cooperació. En l’actualitat s’està confeccionant el nou programa Poctefa 2021-2027, que haurà de ser «la consolidació definitiva en els programes de cooperació transfronterera europeus» i ha de ser «un objectiu fonamental per Andorra els anys futurs». «La cooperació cada vegada tindrà més importància i la classe política s’està adonant», va afegir. Aquest nou programa «té un element interessant», ja que permet contemplar àrees o zones funcionals, i això, pot representar un alt grau d’interaccions en les quals és necessari actuar simultàniament en diferents sectors per afrontar els reptes de futur.
Per últim, el secretari d’Estat d’Afers Europeus, Landry Riba, va presentar les solucions de cooperació transfronterera relacionades amb l’acord d’associació que es negocia amb la UE juntament amb Mònaco i San Marino. Riba va posar en relleu els reptes de les zones de muntanya, com són avançar cap a models més resilients i actuant en la lluita contra el canvi climàtic; garantir la salut de les poblacions residents i dels visitants, i la diversificació econòmica, rebaixant la dependència dels sectors tradicionals com el turisme i el comerç, promoure la innovació específica, i connectar l’àrea de muntanya amb àrees de plana. A més, entre els aprenentatges extrets de la Covid-19, el secretari d’Estat va apuntar que s’han detectat fortaleses com la col·laboració àgil i efectiva a escala regional en matèria de salut i administrativa; i debilitats com la restricció de la mobilitat amb els països veïns sense precedents, l’impacte econòmic negatiu, les conseqüències socials i els límits del marc jurídic actual pel que fa a la cooperació amb la UE.
