El Comú d’Ordino no canvia de mans. Josep Àngel Mortés continuarà quatre anys al capdavant després d’aconseguir una victòria amb una diferència major del que uns i altres esperaven. Enric Dolsa i Sandra Tudó formaran part de la minoria en la pròxima legislatura. El vot a la parròquia va pujar respecte a les comunals de fa quatre anys, tot i que el percentatge va ser inferior. L’índex va descendir en referència a les eleccions generals del passat mes d’abril.
Totes les càbales que s’havien anat fent els últims dies es feien fonedisses un cop va anar transcorrent l’escrutini i amb l’obtenció dels resultats oficials. A mesura que s’anaven coneixent les dades, es feia evident quin acabaria sent el desenllaç. En Comú per Ordino va imposar-se amb 552 vots, pels 302 de la segona força, X’Ordino. MovemOrdino va finalitzar en el tercer lloc (281), mentre que Terceravia quedava relegat a la quarta posició (93). Mortés revalida mandat perdent vots. En els anteriors comicis comunals en va obtenir 640. Però li serveix per tornar a guanyar unes eleccions. «Tot l’equip ha fet una molt bona campanya i els electors han valorat la feina feta els últims quatre anys», indicava el cònsol major, remarcant l’aliança feta entre ACO, DA, Liberals i SDP. «Ningú donava ni un euro per la coalició i s’ha vist que ha funcionat perfectament», tot i les crítiques rebudes per alguns dels seus adversaris polítics les últimes setmanes. La victòria no va ser estreta, i fins i tot va sorprendre la manera com es va acabar produint: «Els tres últims dies vam tenir sensacions molt bones, però no esperàvem guanyar per aquesta diferència tan gran». Mortés se sent fort per desenvolupar les bases establertes en la passada legislatura, per ara fer un pas endavant «amb els projectes arrencats. Posarem Ordino en el mapa, perquè ha costat molt sortir del forat en el qual ens trobàvem. Volem ser una parròquia referent».
Entrada a la minoria
La tornada de Dolsa a la primera línia política no va tenir com a conseqüència directa guanyar les eleccions i tornar a convertir-se en cònsol major, però sí que va permetre-li formar part de l’oposició dins la corporació, una plaça que també havia ocupat anteriorment. Les distàncies que van produir-se després de l’escrutini era un factor que tampoc esperaven a X’Ordino. «Pensàvem que el resultat seria més ajustat. DA ha treballat moltíssim per no perdre segons quines parròquies», assenyalava Dolsa. El nombre de votants en aquesta ocasió, baixant els percentatges, es va produir perquè «es barrejaven moltes sigles i la gent es cansa». Com a apunt a destacar, es troba que «una llista nacional ha quedat per darrere nostra», referint-se al Partit Socialdemòcrata, de la mà de MovemOrdino.
Precisament aquesta formació també aconsegueix representació al comú. Tudó continuarà a la minoria, on «seguiré endavant, com sempre, fent una oposició constructiva per realitzar el millor per la parròquia». La decepció no va ser només per no guanyar, sinó perquè «pensàvem que seríem segons», i van haver de conformar-se amb el tercer lloc. Ordino, tot i comptar amb «uns dels percentatges de participació més alts d’Andorra», va patir un descens, «potser cansats perquè les nacionals van ser fa molt poc. També potser perquè hi havien quatre llistes».
Fer arrels a la parròquia
Terceravia va quedar-se en el quart lloc, molt distanciat a la resta. En la primera oportunitat en què el partit es presentava en unes comunals, «hem aconseguit consolidar el nostre votant. Continuarem treballant pel projecte que hem començat», ja que en les passades generals va sumar 88 vots a la parròquia. D’ara endavant segueixen amb el projecte a Ordino. «Es tracta de constància i seguir treballant a peu de carrer com hem fet fins ara. Serem fidels al compromís que hem agafat», amb la intenció d’«incorporar gent nova que vulgui treballar amb nosaltres per la parròquia».
Intermitència per casa comuna
La jornada va començar molt tranquil·la a Ordino. En obrir les portes del comú, poca gent esperava. El primer a poder efectuar el seu dret a vot va ser un infermer de l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell, que havia finalitzat el seu torn i abans de tornar a casa a descansar, a la Cortinada, va votar. Qui també va ser matiner va ser el ministre de Salut, Joan Martínez Benazet, que en els primers minuts després de passar les nou del matí va deixar la seva papereta dins l’urna. A aquella hora eren pocs els que es van acostar a la casa comuna, i de tant en tant s’anava sentint el soroll característic dels pantalons d’esquí quan un camal frega amb l’altre. Anaven a votar abans de pujar a pistes. Volien tenir la feina enllestida.
El primer dels candidats en fer acte de presència entre va ser Enric Dolsa. Eren dos quarts d’onze i en aquells moments els índexs de participació eren superiors als de fa quatre anys. Per l’experiència que acumula, aquelles dades no el sorprenien. «És l’efecte Cucut», assegurava. El que passava, ho tenia força clar: «Cada vegada que em presento a la parròquia la participació sempre passa del 80%. Els que m’estimen molt van a votar i els que no tant, també. Això fa que pugi molt». Finalment, però, no es van arribar a aquestes xifres. La següent aspirant en passar per l’urna va ser Sandra Tudó. En tots els comicis sempre hi ha algú que vota per primer cop i una d’aquestes persones va ser Gemma Yago, també veïna de la Cortinada i que va fer els 18 anys tot just el dia abans. En un dia tan assenyalat per a ella, va estar acompanyada per familiars. Poder estrenar-se com a ciutadana en unes eleccions no és aspecte que s’havia plantejat prèviament. «La meva família em va dir que just coincidia, jo no m’ho havia mirat massa», admetia. La campanya tampoc va ser un focus en la seva atenció i «la veritat és que no l’he seguit gaire», tot i que «la pròxima vegada m’ho miraré més».
Josep Àngel Mortés va ser el següent candidat en aparèixer. Va deixar la papereta amb Gemma Riba, que l’ha acompanyat com a cònsol menor els últims quatre anys, a l’altra banda de l’urna. Al migdia el sol lluïa al carrer i es van començar a formar les primeres cues, sense que arribessin a sortir de l’edifici. En aquest context, justament van començar a coincidir components de les diferents llistes. Hi eren presents Pere Mas (X’Ordino) Eva Choy i Maria Cristina Montolio (En Comú per Ordino). També hi eren Jordi Balsa i Encarnació Vàzquez, que anaven acompanyats d’altres membres de Terceravia. Els candidats van tenir un contacte cordial, amb salutacions de rigor i sense exercir el debat polític dels últims dies. Ni els retrets. La campanya ja havia finalitzat i ja no tocava.
A la tarda es va tornar a repetir la imatge dels esquiadors votant. Aquest cop, ho feien els que havien decidit gaudir de la matinal a pistes. Es van formar algunes cues, ja que també hi eren els que s’ho van prendre més amb calma i van decidir fer-ho després de dinar i fer sobretaula. Tots els que van votar es van endur un val de dos euros a consumir en un establiment de la parròquia.
