El Govern va aprovar ahir el reglament de transmissió d’energia elèctrica per un abonat a tercers. Segons va exposar el director de l’Oficina de l’Energia i el Canvi Climàtic, Carles Miquel, aquesta eina s’emmarca en la Llei d’impuls de la transició energètica i del canvi climàtic (Litecc), i permet la venda a un «import just i transparent». Així, les condicions de facturació previstes contemplen un cost en funció de l’ús del servei o energia consumida, la repercussió segons el grau que es gaudeix, o per fraccions del temps utilitzat que no poden ser de franges superiors als 15 minuts. A més, també es contempla impactar-hi altres costos com la potència utilitzada o l’amortització de l’aparellatge, entre d’altres.
D’aquesta manera, la finalitat del reglament és permetre una nova via econòmica a actors vinculats en l’àmbit del transport, com poden ser els aparcaments i les estacions de servei, amb els vehicles elèctrics com a principals usuaris. No obstant això, com el reglament contempla la recàrrega d’equips amb bateria, també es pot destinar a la càrrega d’altres dispositius i aparells que funcionin de la mateixa manera, com ordinadors, patinets o mòbils. És a dir, que la llista «no és limitativa».
En definitiva, Miquel va destacar que l’objectiu d’aquesta nova disposició és «facilitar una evolució energètica» i «contribuir a l’obtenció de la neutralitat carboni».
Refermats en el no deute
Durant la roda de premsa, on es van exposar els acords del Consell de Ministres, el ministre Portaveu, Eric Jover, va fer referència al resultat de l’informe jurídic que donava la raó als comuns en relació amb el deute de set milions d’euros que, segons les corporacions, els manquen de les transmissions de l’Executiu de l’any 2017. Jover es va mostrar «sorprès» per les conclusions del text, però va refermar la posició que fins ara manté el Govern: les transferències s’efectuen en relació amb allò que s’ha cobrat i no el liquidat. En aquest sentit, també va indicar que aquesta consideració «no és una opinió de l’Executiu», sinó que és també un criteri «del Tribunal de Comptes i de tots els governs que han passat fins ara», defensant doncs que això els avala. «Els comuns poden demanar el que creguin oportú, però és un triple criteri», va sentenciar el ministre.
Comunicació internacional
També de caràcter polèmic, Jover es va tornar a expressar en relació amb les trobades mantingudes, tant per part de la majoria com del Partit Socialdemòcrata (PS) amb diferents representants polítics espanyols. El ministre va reconèixer que es va acordar fer aquest exercici de comunicació exterior per explicar «el rigor» i «l’esforç per a l’homologació» que ha fet Andorra els darrers anys, en un moment en què Espanya debat una modificació de llei on es defineixen les jurisdiccions no cooperants en l’àmbit fiscal i amb la finalitat que no tornin a incloure el Principat en la llista de paradisos fiscals.
«Andorra fa esforços en comunicar els seus avenços. El cap de Govern va considerar que és un element superior i que tothom que pogués establir contactes, que ho fes», va detallar el ministre, que també va posar en relleu que «el Govern i la majoria ho han fet prioritzant la discreció, més enllà de les fotos», considerant que «Pere López trenca les normes del joc, tot i que tampoc estaven establertes i és legítim».
Per aquest motiu i a tall de conclusió, Jover va creure que «des del Govern hem de prioritzar els resultats», i per això «hem d’anar informant que Andorra ha fet els deures per ser un país rigorós i transparent» en matèria de cooperació fiscal internacional.
