El ministre de Medi Ambient, Agricultura i Ramaderia, Guillem Casal, ha presentat aquest dilluns el projecte de llei de modificació de la Llei d’Ordenament General del Territori i Urbanisme (LGOTU) amb l’objectiu de fomentar el desenvolupament i la diversificació del sector primari. Aquesta iniciativa sorgeix després de diverses trobades amb representants del sector i visites a totes les explotacions ramaderes del país, durant les quals s’ha constatat una gran heterogeneïtat en les condicions que regulen la concessió d’autoritzacions per construir instal·lacions destinades a usos agrícoles i ramaders.
Casal ha afirmat que “és necessari establir un marc normatiu que afavoreixi el desenvolupament d’aquestes instal·lacions de manera més homogènia a totes les parròquies per mitjà d’una modificació específica de la LOGTU”. Segons el ministre, aquesta reforma busca donar resposta a les necessitats del sector, especialment en relació amb el relleu generacional i la productivitat, i amb la voluntat és que les explotacions siguin més funcionals, mecanitzades, adaptades al benestar animal, segures, maniobrables i amb una major integració paisatgística.
“Cal disposar d’instal·lacions modernes, que facilitin el desenvolupament de les activitats, siguin menys costoses i més fàcils d’amortitzar, i que potenciïn l’atractiu del sector per als joves”, ha insistit Casal, posant en relleu que les construccions agrícoles i ramaderes del futur han de ser dissenyades per facilitar la feina als professionals del sector, reduint la càrrega manual i apostant per sistemes més mecanitzats que permetin una automatització més eficient. “Volem garantir que aquestes instal·lacions responguin a les necessitats actuals i futures del sector”, ha declarat.
El projecte de llei, que s’ha elaborat en col·laboració amb els comuns i revisat tant a nivell polític com tècnic, també busca evitar desigualtats en la regulació urbanística entre parròquies. Segons el ministre, fins ara la normativa podia donar lloc a interpretacions diferents segons el territori, fet que generava un cert grau d’inseguretat jurídica. Amb aquesta modificació, s’estableixen criteris comuns per garantir que l’aplicació de la llei sigui homogènia arreu del país.
Pel que fa a les modificacions en la regulació del sòl, la nova normativa diferencia entre sòl urbà no consolidat, sòl urbanitzable i sòl no urbanitzable. En els dos primers casos es permetrà la construcció d’instal·lacions forestals, agrícoles i apícoles fins a un màxim de 500 metres quadrats, sempre que la parcel·la sigui com a mínim el doble de la superfície d’ocupació i amb una alçada màxima de dues plantes. En el cas d’usos ramaders per a la producció, cria i engreix de bestiar, la superfície podrà arribar als 1.200 metres quadrats, amb la possibilitat de construir en dues plantes fins als 800 metres quadrats; si se supera aquesta superfície, només es permetrà una planta única.
Les actuacions excepcionals en sòl no urbanitzable també es veuran afectades. Les instal·lacions passaran a considerar-se de caràcter permanent, però hauran de complir determinades condicions. El ministre ha explicat que “serà imprescindible disposar abans de la construcció dels informes tècnics vinculants i favorables, així com d’un estudi tècnic detallat que n’avaluï el risc”. També ha indicat que el silenci administratiu en aquests casos passarà a ser negatiu. Si hi ha un canvi d’ús, la instal·lació haurà d’adaptar-se en un termini de dos anys. En aquest període s’haurà de trobar un llogater que vulgui continuar l’activitat o vendre-la. Si no es troba cap alternativa, s’haurà d’adaptar a la nova normativa.
