Les despeses dels alts càrrecs s’han disparat els darrers anys. Des de l’inici del segon mandat liderat per Toni Martí al 2015 fins ara, els diners destinats a aquesta partida han passat de 2,7 milions a 3,8 milions d’euros, augmentant en un 40,37%. Dit d’una altra manera, els alts càrrecs costen avui a les arques públiques 1,1 milions més del que costaven fa quatre anys. Cal dir que aquest augment també es produeix si mirem una mica més enrere i fixem el punt d’inici en el primer executiu demòcrata de Martí. En aquest cas, el 2011 la partida destinada als alts càrrecs arribava als 2,8 milions d’euros enfront dels 3,8 previstos per aquest any, el que suposa un increment de gairebé un 34,5%. Els increments són especialment significatius quan es comparen, com s’ha fet, amb els anys en què hi ha eleccions. Si es miren les partides anuals s’observa que entre el 2012 i el 2014 els pressupostos ronden els tres milions d’euros. El 2011 i el 2015, dos anys d’eleccions, la xifra es rebaixa al voltant dels 2,7 milions, el que fa que la diferència percentual es dispari amb els últims anys de mandat.
A curt termini, la diferència entre el liquidat el 2017 en aquest aspecte (3,3 milions) i el pressupostat per aquest any (3,8 milions) és de gairebé mig milió d’euros i representa un increment del 14,72%. Pel que fa a la diferència de les despeses dels alts càrrecs del 2016 en comparació al 2017, l’augment va ser força menor. Segons consta en la liquidació pressupostària de l’any passat, la despesa d’un any a l’altre només va augmentar un 2%. Les causes són les «incorporacions de nous càrrecs polítics i ambaixadors» i la dotació de més personal al Consell Superior, al Tribunal Superior de la Justícia i al Tribunal de Corts.
Un 10% de despesa de personal
La pujada en la partida de retribucions bàsiques i altres remuneracions dels alts càrrecs també es reflecteix en el total destinat a despeses de personal. Així, en el segon mandat demòcrata la quantitat destinada a aquest concepte ha passat de 100,1 milions d’euros a 110,7 milions, el que representa un increment del 10,57%. Si comparem els pressupostos des del 2011, la xifra ha augmentat un 16,3%.
Per períodes, destaca que els tres primers anys del primer govern liderat per Martí la partida de personal es va mantenir estable al tomb dels 95-96 milions d’euros. El 2015, amb el segon mandat demòcrata, la quantitat arriba als 100 milions i els anys següents va creixent fins arribar als 110,7 pressupostats per aquest any. Any rere any, el ministre de Finances ha justificat l’augment en els informes que acompanyen els resultats de les arques de l’Estat amb la necessitat de destinar una partida a l’aprovisionament dels compromisos futurs pel que fa als complements de jubilació dels funcionaris. Un dels motius que també ha agafat pes els últims anys és la negociació amb la Unió Europea.
El darrer any, a més, explica que la pujada es deu a un increment en la partida de «remuneracions bàsiques i altres personal fix» que augmenta els diners destinats al sou de funcionaris i agents de l’administració de caràcter indefinit, a cobrir els triennis dels mateixos i a compensar les feines en torns extres o en dies festius. Justifica també la necessitat de destinar poc més de 900.000 euros a la contractació de monitors, educadors i treballadors socials adscrits principalment al Departament d’Afers Socials amb contractes de caràcter eventual.
En visió al 2018, el pressupost per aquest any argumenta que la dotació s’ha fet tenint en compte que calen «més agents al Servei de Policia, les contractacions del departament d’Afers socials vinculades al desplegament de la Llei de serveis socials i sociosanitaris i les contractacions previstes al Ministeri de Relacions exteriors per poder cobrir els compromisos vinculats a les creixents relacions biliterals i multilaterals, l’obertura de l’ambaixada a Berlín i les negociacions amb la Unió Europea».
Afers socials, justícia i interior i educació, els més elevats
Segons la liquidació pressupostària del 2017, els ministeris amb un pressupost més elevat són el d’Afers Socials, Justícia i Interior i el d’Educació amb 33,8 milions i 33,7 milions d’euros respectivament. En el cas de la cartera liderada per Xavier Espot, la partida va augmentar el 2017 respecte l’any precedent un 7,3%. Pel que fa a Educació, la pujada va ser d’un 2,5%.
Quant a la variació respecte l’any anterior, el ministeri que encapçala la llista és el d’Economia, Competitivitat i Innovació, ja que es tracta d’una cartera de nova creació. El segueix el d’Afers Exteriors que va rebre 2,7 milions d’euros, el que representa en nombres absoluts una mica més de mig milió d’euros més i en percentatge, un 26% d’augment. A l’altra banda del rànquing hi ha el Ministeri de Turisme que el 2017 va rebre mig milió d’euros, el que suposa un 61% menys de pressupost que el 2016.
