Després que aquesta tarda s’aprovés al Consell General per majoria amb 17 vots favorables i 10 en contra el Projecte de Llei per al creixement sostenible i el dret a l’habitatge, una de les qüestions que més ha cridat l’atenció dels ciutadans i del públic seguidor del debat ha estat el pronòstic que ha dut a terme la líder d’Andorra Endavant, Carine Montaner, afirmant que el Govern rebrà tard o d’hora la demanda d’alguns propietaris de pisos buits del país per recollir la legislació la idea de la cessió temporal i obligatòria d’aquests béns immobles en pro de millorar l’oferta pública. Una mesura per la qual el grup parlamentari es veuria disposat a incórrer davant el Tribunal Suprem en titllar-la de totalment “injusta i de caire comunista”.
“Trobem que és una llei inacceptable que vulnera flagrantment els drets emparats a l’article 27 de la nostra Constitució sabent que no es pot expropiar a ningú de la seva propietat si no rep a canvi cap indemnització, de manera que no és viable. Concòrdia apostava per una sanció econòmica de 20.000 a 30.000 euros per als quals no cedissin els seus béns, esmena que agraïm que no hagi estat ratificat“, ha subscrit una Montaner que cataloga la legislació escollida per definir el model d’habitatge dels pròxims anys com un de “ciència-ficció”. Tampoc ha comprat la idea de l’altre costat de l’oposició de prohibir certs espais residencials per als inversors estrangers, raonant que qualsevol en el seu cas en conviure menys de tres anys es veuria relegat del nucli urbà.
En resposta a un possible recolzament per part de la formació encapçalada per Cerni Escalé a adherir-se a la denúncia constitucional, aquest ha esclarit que els posicionaments amb els seus companys d’AE “són certament contràries” per no catalogar d’igual forma la llei com un “atemptat contra la propietat privada”, sinó en trobar el problema principal en una presa de decisions de la cambra “massa parcials”. És per això que el conseller de Concòrdia ha remarcat que aplegar tants interessos particulars en una mateixa ordenació desequilibra el seu fons i invalida les seves mesures, el qual “és el problema que presenta aquesta Llei Òmnibus”, ha sostret.
Per la seva banda, el conseller i portaveu socialdemòcrata, Pere Baró, ha rebutjat l’equilibri que ha defensat durant tot el debat la bancada majoritària i ha posat com a eix de les polítiques d’habitatge a la classe mitjana, en ser la més desfavorida, i en haver-se de prioritzar: “No és just equiparar als mateixos nivells al sector treballador d’aquells més afavorits, que són precisament els que han originat aquesta crisi. No es pot tenir al·lèrgia i passar per alt, com han demostrat els mateixos, l’intervencionisme perquè el mercat no es regula sol”. Un aspecte que ha volgut refermar esclarint que “sense accions valentes, no es podrà resoldre mai la greu situació” i menys amb una llei que descriu com “una presa de pèl”.
L’última valoració al respecte l’ha desprès la titular de Presidència i Economia, Conxita Marsol, qui ha reconegut que tot i no ser una legislació perfecta ni que solucionarà ràpidament tots els problemes de la ciutadania, “portarà al creixement del país en matèria de la llar, ja que ha estat treballada durant més d’un any, i a una estabilització a la llarga“.
L’interès individual ha prevalgut durant el ple, fet que per a Marsol ha de ser el “bé comú” el que imperi en primer ordre per solventar la casuística i valorant com un pas endavant aquesta llei. Els 2.000 pisos buits dels quals es prendran per aflorar com a allotjaments turístics i la iniciativa que presentarà aviat l’Executiu per atribuir incentius a la construcció privada per fomentar el preu assequible ha acaparat l’equilibri defensat per la ministra.
