La Batllia ha fet pública aquest dimarts la primera gran sentència penal del cas BPA, una resolució de 6.180 folis que posa fi a nou anys de causa oberta per operacions vinculades al presumpte blanqueig de capitals. El tribunal condemna 18 persones vinculades a l’antiga Banca Privada d’Andorra (BPA), entre ells Joan Pau Miquel, exconseller delegat del banc i considerat el principal responsable dels fets.
Miquel ha estat condemnat a set anys de presó ferma, una multa de 30 milions d’euros i inhabilitació per exercir càrrecs en entitats financeres durant una dècada. Cal recordar que Miquel va ser CEO de BPA des de 2007 fins a la seva detenció l’any 2015. Durant anys, va gestionar les estructures fiduciàries i els serveis de banca privada internacional del grup. Després de passar aproximadament 22 mesos en presó provisional, ha defensat la seva innocència al llarg de tot el procediment.
La sentència també recull condemnes rellevants contra altres exdirectius: Santiago de Rosselló (exresponsable de compliment normatiu), amb sis anys i dotze milions de multa, i Isabel Camino, Amaya de Santiago i Sergi Fernández, amb penes de cinc anys i sancions econòmiques similars. Altres multes imposades pel tribunal oscil·len entre els dos i els cinc milions d’euros en una segona franja de penes econòmiques que afecten diversos exdirectius amb responsabilitats intermitges. En un tercer nivell, el tribunal ha fixat sancions d’entre 500.000 i 1.000.000 d’euros, mentre que la franja més baixa inclou multes simbòliques de 200.000, 150.000, 100.000, 30.000 i fins a 15.000 euros.
Tots els condemnats ho han estat per un delicte major de blanqueig de diners amb les circumstàncies específiques d’habitualitat i d’actuació dins el marc d’un establiment bancari, en relació amb el blanqueig de 70 milions d’euros provinents del grup xinès Gao Ming. En total, han estat jutjades 24 persones, de les quals 18 han estat condemnades i 6 absoltes.
Les penes de presó varien entre els set i els tres anys i mig, i en diversos casos són condicionals amb suspensió de la condemna durant quatre anys. La majoria de les penes van acompanyades d’inhabilitacions d’entre cinc i deu anys per exercir responsabilitats dins del sector financer. En quatre casos, el tribunal també ha imposat l’expulsió del Principat per un termini de deu anys, en tractar-se de persones estrangeres.
La causa, una de les més complexes i llargues de la justícia andorrana, ha inclòs 195 dies de vista oral i una mitjana de sis hores diàries de sessió. El cas BPA va esclatar el març de 2015, arran d’un informe del FinCEN —l’agència del Departament del Tresor dels Estats Units— que acusava el banc andorrà de facilitar operacions de blanqueig de capitals vinculades a xarxes internacionals de corrupció. L’informe va provocar la intervenció immediata del banc per part de les autoritats andorranes i la posterior creació de Vall Banc per segregar-ne els actius sans.
Amb el temps, s’ha vinculat l’origen i la difusió de l’informe americà a una operació d’intel·ligència encoberta, coneguda com a Operació Catalunya, en què l’Estat espanyol hauria utilitzat vies diplomàtiques i polítiques per pressionar governs estrangers i obtenir informació financera comprometedora sobre líders independentistes catalans. Diversos indicis apunten que l’aparell de l’Estat espanyol hauria aprofitat la situació per desarticular BPA, accedir a dades confidencials i traslladar la crisi a l’estranger per evitar responsabilitats internes.
