El Govern ha descartat promoure un registre andorrà de matriculació d’aeronaus centrat en aparells de menys de tres tones, seguint el model maltès, i opta per desenvolupar una proposta pròpia adaptada a les especificitats jurídiques i tècniques del país. Així ho ha manifestat el secretari d’Estat de Transició Energètica, Transports i Mobilitat, David Forné, en una resposta escrita a les preguntes formulades per la presidenta del grup parlamentari d’Andorra Endavant, Carine Montaner.
“Andorra no té previst impulsar la creació d’un registre andorrà d’aeronaus per a aparells de menys de tres tones, ja que centrar-se en aquesta mida en limitaria l’abast i el potencial per als propietaris andorrans”, ha expressat Forné. En aquest sentit, el registre que s’està desenvolupant busca més ser una opció competitiva i segura per a aeronaus de diverses categories, incloent-hi jets corporatius i altres aparells de més pes a l’enlairament, amb ple compliment dels estàndards internacionals i un enfocament centrat en la seguretat, la credibilitat i el rigor administratiu.
“La creació d’un registre andorrà d’aeronaus no es pot basar en l’extrapolació directa del model de Malta”, ha afirmat Forné, remarcant que el cas maltès s’ha consolidat gràcies a una combinació de factors estructurals que Andorra no pot replicar, com ara la pertinença a la Unió Europea, la integració dins l’agència EASA i l’existència d’una Flight Information Region (FIR) pròpia amb cobertura marítima de més de 200.000 km². En contrast, Andorra només podria aspirar a una FIR de 468 km², “una dimensió sense sentit operatiu i amb un cost elevat que no es justificaria econòmicament”
Forné també rebutja la possibilitat d’obtenir ingressos mitjançant la taxació del sobrevol de l’espai aeri andorrà. Segons ha explicat, les tarifes de sobrevol només poden aplicar-se pels serveis efectivament prestats, i actualment són gestionades per França en virtut d’un acord bilateral vigent. “Aquest model permet garantir la seguretat operacional sense haver d’assumir una estructura tècnica nacional pròpia i sense cap cost directe per a Andorra”, ha precisat. A més, ha recordat que Eurocontrol recapta les tarifes d’acord amb el principi de cost-recuperació i que els estats no hi poden obtenir benefici directe.
Tot i la desestimació del model maltès, Forné assegura que l’Executiu treballa des de finals del 2022 en el desplegament d’un registre d’aeronaus nacional, el qual es troba actualment en fase de culminació documental. “L’objectiu és oferir una opció competitiva i segura que permeti garantir la confiança i la normalitat operativa de la matrícula andorrana en el mercat internacional”, ha explicat el secretari d’Estat, qui afirma que ja s’han elaborat més de 80 documents tècnics relacionats amb el registre, la seva regulació, l’aeronavegabilitat, el manteniment, les operacions, el personal o els aeròdroms.
Qüestionat per la participació en el projecte de l’enginyer aeronàutic Guillem Santacreu, vinculat al desenvolupament del marc normatiu aeronàutic des del 2015, Forné ha puntualitzat que aquest no lidera individualment el projecte, sinó que forma part d’un equip tècnic del Departament de Transports. “La seva tasca ha consistit, des de la seva incorporació, a aportar coneixement tècnic i assessorament dins un marc col·lectiu de treball”, ha subratllat. En aquest sentit, ha remarcat que Santacreu ha participat en iniciatives com l’adaptació de la normativa de drons, la creació de l’Autoritat Aeronàutica Andorrana, la regulació de les servituds, la representació internacional o la gestió de l’aeroport d’Andorra-la Seu.
Finalment, i pel que fa a la qüestió econòmica, Forné ha admès que no s’han realitzat estudis específics recents que quantifiquin els ingressos que podria generar el registre, però sí que es disposa d’un estudi intern sobre tarifes basat en un exercici de benchmarking internacional. En qualsevol cas, s’apunta que “gran part dels ingressos recaptats es destinen a cobrir els costos de funcionament del mateix registre” i que l’impacte seria valorable “de forma indirecta i induïda”.
