Implantar la tretzena paga per als pensionistes que cobren menys del salari mínim tindria un cost de 4,2 milions d’euros aquest any. Aquesta és la xifra que va donar a conèixer ahir el ministre d’Afers Socials, Justícia i Interior, Xavier Espot, en el marc de la sessió de control al Govern que es va desenvolupar ahir al Consell General arran d’una pregunta del socialdemòcrata Pere López. Espot, a més, va detallar que d’aquí a 20 anys la quantitat s’enfilaria fins als 8,5 milions. El ministre va deixar clar que l’Executiu descarta aquesta opció -reclamada pel Raonador i per la Federació de gent gran- per no «anticipar un desequilibri a la branca de jubilació» de la CASS. «No és la via per millorar les pensions més baixes», va assegurar el ministre, que va defensar la proposta governamental d’anar incrementant de manera progressiva, per sobre de l’IPC, les dotze mensualitats existents.
D’aquesta manera va apuntar que donar una tretzena paga equivaldria a aplicar un increment del 9,2% de les pensions més baixes. Així, va recordar que aquest any s’han compromès a augmentar-les un 3,2% a tothom qui hagi cotitzat com a mínim 25 anys i, «si apliquem aquesta mesura durant dos anys més, superarem l’efecte de la tretzena paga». És més, com en les darreres sessions, Espot va fer anar el retrovisor per recordar-li al socialdemòcrata que «si vostès les haguessin incrementat un 3% anual» quan van estar al capdavant del Govern, «avui amb el nostre 3,2% ja arribaríem al 9,2% que equival a la tretzena paga».
Unes consideracions que van comportar un enfrontament amb López, que va acusar el Govern de generar alarmisme, «voler espantar» i de donar unes dades errònies. El socialdemòcrata va apuntar que el càlcul exposat pel titular d’Afers Socials «vol dir que més de 6.200 persones jubilades cobren menys del salari mínim. Les nostres estimacions són bastant inferiors», indicant que serien entre 600 i 700 persones les afectades i per tant, es tractaria «d’una mesura perfectament assumible per al pressupost de l’estat. Hauria tingut un cost mínim».
Enfrontament
Davant d’aquesta intervenció, Espot va mostrar un aspecte molt més bel·ligerant i va contraatacar remarcant que en la pregunta dels socialdemòcrates en cap cas es precisava que es referien a les persones que havien cotitzat com a mínim 35 anys, de manera que el càlcul del Govern s’havia fet sobre el total de pensionistes. López li va replicar que ho podia haver entès perfectament però que van voler donar una xifra «magnificada».
Espot no es va quedar curt davant un nou atac i va acusar López de «no voler reconèixer que s’ha equivocat perquè vostè es pensa que és infal·lible, un defecte molt gran per algú que té pretensions de governar aquest país». Amb tot, es va comprometre a refer els càlculs i fer-los arribar als representants del PS. «Quan tinguin aquestes dades els faran posar vermells», va sentenciar el socialdemòcrata.
De la seva banda, Espot va remarcar que el Govern «no ha negat mai el problema amb les pensions més baixes» i que tot i que «ens agradaria poder anar més ràpid i augmentar-les de cop, ens sembla més raonable fer un augment progressiu».
Descarrega qualifica la fallada informàtica d’«inexplicable»
La ministra de Funció Pública i Reforma de l’Administració, Eva Descarrega, va qualificar de «totalment inexplicable» la fallada informàtica que la setmana passada va afectar al Govern. Malgrat que el servei de Tràmits va quedar pràcticament inoperatiu durant tres dies, va defensar que els ciutadans no van patir «afectacions greus».
La ministra va deixar clar, també, que en cap cas es va tractar d’un atac informàtic i que no hi va haver pèrdua de dades. Segons ella, el servidor Carlemany no es va reiniciar com fa normalment i la incidència es va replicar al segon servidor de què disposa, anomenat Meritxell. Així, es van haver de copiar les dades emmagatzemades -de les quals es fan còpies diàries- en un nou servidor.
El conseller general del PS, Pere López, que havia formulat la pregunta sobre la qüestió, va lamentar que les inversions que s’han fet no han servit per garantir que aquesta situació no es pugui reproduir. A més, va criticar que el sistema utilitzat és antic. Un extrem que Descarrega va negar, assegurant que «la tecnologia de l’administració està totalment actualitzada».
La ministra també va aclarir que no es va activar el servei tècnic de l’empresa SPAI perquè el contracte havia finalitzat al desembre i, a més, no és ella qui fa aquestes actuacions, sinó l’empresa Greenhouse.
