El president del grup parlamentari de Concòrdia, Cerni Escalé, ha carregat aquest dijous contra l’Executiu durant el debat al Consell General sobre el cas BPA, arran de les informacions publicades pel mitjà català RAC1. Escalé ha denunciat que “mai abans s’havia atacat personalment un membre d’aquesta cambra a través d’un mecanisme parlamentari que no està pensat per a aquest propòsit”.
Les seves declaracions han arribat després que la presidenta suplent del grup demòcrata, Maria Martisella, aprofités una repregunta per retreure-li una piulada a les xarxes socials en què compartia la notícia de RAC1, acusant-lo de suggerir una conxorxa entre Toni Martí i Mariano Rajoy. Escalé ha negat rotundament haver afirmat això i ha aclarit que “la interpretació de la meva piulada no ha estat la correcta”. Segons ha explicat, el que ha posat en dubte és la reacció del Govern davant d’aquestes informacions. “Del meu Govern hauria esperat que defensés també la reputació del senyor Martí demanant els correus a qui correspongui i posant-los a disposició de la policia científica perquè confirmés la manca d’autenticitat”, ha sentenciat.
El líder de Concòrdia ha acusat el Govern i la majoria de “tergiversar” les seves paraules i ha considerat el fet com a “indigne d’aquesta cambra de representants”. També ha avançat que estudia emprendre accions legals contra Martisella per haver-li atribuït unes paraules que no ha pronunciat.
El cap de Govern, Xavier Espot, ha replicat que “les explicacions les havia obtingut presencialment i personalment a l’assemblea parlamentària del Consell d’Europa” i ha qualificat la piulada d’Escalé de “desafortunada”. “Va ser un ‘tuit’ innecessari i absolutament inoportú”, ha afirmat. Espot ha remarcat que “és lícit sospitar que quan es demanen aclariments a les xarxes socials no és per tenir aquests aclariments, sinó per fer-se ressò d’una notícia falsa”.
En relació amb el fons del debat, Espot ha reiterat que “la informació que apunta a una coordinació entre els governs d’Espanya i d’Andorra per intervenir BPA com a conseqüència d’una suposada guerra bruta contra l’independentisme català és falsa”. També ha dit que “no sé si aquests correus electrònics són inventats o si són reals però contenen mentides. Però el que tinc clar és que només pot ser una d’aquestes dues coses”.
El cap de Govern ha defensat l’actuació de les autoritats andorranes afirmant que la intervenció de BPA es va produir arran d’una nota del FinCEN americà, que acusava l’entitat de participar en operacions de blanqueig de capitals. “El banc corria el risc de col·lapsar i els clients no sospitosos també podien perdre els seus dipòsits. No actuar amb rapidesa hauria obert la porta a la fallida de l’entitat i a una crisi sistèmica”, ha exposat.
Espot ha assegurat que es va actuar “com calia” i que la intervenció “va preservar el sistema financer, va salvar dipòsits i llocs de treball”. També ha reconegut la importància del paper del Consell General, afirmant que “aquella llei de resolució d’entitats bancàries va comptar amb el vot favorable de la senyora Montaner, i vull agrair-li aquell sentit d’estat”.
La presidenta d’Andorra Endavant, Carine Montaner, ha intervingut per demanar explicacions sobre les informacions que apunten a una suposada coordinació entre autoritats andorranes i espanyoles amb el CNI espanyol per intervenir BPA. “En aquell moment vaig votar a favor de la llei, però amb l’experiència d’aquests 10 anys li dic que no la tornaria a votar”, ha reconegut. “Amb una multa potser s’hauria pogut solucionar el tema”, ha afegit.
Montaner ha expressat dubtes sobre la gestió del cas i ha explicat que el seu grup revisarà els actes del Consell General per aclarir què es va dir en aquell moment. “Li agraïm les seves explicacions”, ha conclòs, tot i expressar remordiments pel seu vot favorable a la llei de resolució bancària.
Espot ha respost que “penso que s’equivoca estrepitosament” i ha defensat que una multa no hauria evitat la crisi. “Aquella llei va evitar una situació molt diferent per al país”, ha dit, i ha tancat el debat afirmant que “no es pot defensar alhora la teoria del complot i la teoria de la negligència”.
