Aquest 14 de març, en la commemoració del 32è aniversari de la Constitució, el síndic general Carles Ensenyat ha remarcat la influència de l’ordre internacional sorgit després de la Segona Guerra Mundial en el desenvolupament institucional d’Andorra. En un discurs pronunciat al vestíbul del Consell General, Ensenyat ha establert un paral·lelisme entre el final del conflicte bèl·lic i el procés constituent del 1993, destacant que l’actual model institucional del país no hauria estat possible sense el marc multilateral consolidat després del 1945.
“La Constitució de 1993 –i, de fet, també l’Andorra que coneixem avui– són en bona mesura filles de l’ordre internacional sorgit després de la segona gran guerra”, ha afirmat el síndic, recordant que Andorra, malgrat mantenir la seva neutralitat durant la guerra, va exercir un paper clau com a via d’escapament per a persones perseguides pel totalitarisme. Segons Ensenyat, el nou context global, caracteritzat per institucions com les Nacions Unides i altres organismes internacionals, va permetre que petits estats com Andorra trobessin el seu encaix jurídic i polític. “El 8 de maig de 1945 reverbera en el 14 de març de 1993”, ha subratllat.
A més, ha recordat que, durant segles, Andorra havia sobreviscut en un entorn hostil, marcat per grans potències que delimitaven fronteres segons els seus interessos. La seva estratègia es basava en el principi de discreció i equilibri entre els seus veïns. “En un món fet d’interessos contraposats, Andorra molt sovint es limitava a sobreviure”, ha assenyalat el síndic, destacant que la diplomàcia i la capacitat d’adaptació han estat sempre fonamentals per a la seva pervivència com a estat independent.
Aprofitant aquesta reflexió històrica, Ensenyat ha posat en relleu els riscos actuals per a l’ordre multilateral, assenyalant que, tot i les seves imperfeccions, aquest sistema ha evitat el retorn a una política de blocs i confrontacions globals. Ha advertit que, sense institucions sòlides, el món podria caure en una dinàmica de “joc de suma zero” en les relacions internacionals, fet que suposaria un retrocés per a països petits com Andorra. “La democràcia no pot ser neutral davant aquells que volen dinamitar-ne els fonaments”, ha afirmat, alertant del perill que suposa la degradació dels sistemes democràtics cap a formes de poder impulsives i desordenades.
El síndic també ha fet una advertència clara sobre els perills d’un món dividit en blocs i esferes d’influència, on els països petits poden quedar marginats o patir conseqüències econòmiques i polítiques greus. “Cada vegada que hem fet el compte de pèrdues i guanys, ens hem adonat que acaba sent molt més alt el cost de no estar alineat que no pas el cost d’homologar-se“, ha destacat, defensant la necessitat de mantenir el model de cooperació internacional per evitar l’aïllament d’Andorra.
A més, Ensenyat ha reconegut que els processos d’homologació internacional no sempre han estat fàcils i han generat cert vertigen en la societat andorrana. “No sempre ha estat un camí fàcil; a vegades ens ha tocat assumir canvis que ens provocaven un cert vertigen”, ha admès, subratllant que en més d’una ocasió ha semblat que l’ordre internacional no estava pensat per a realitats com la d’Andorra. No obstant això, ha destacat que les institucions internacionals han ajudat el país a afrontar reformes necessàries, tot i que “és evident que no hi ha un sistema perfecte, ni un ordre immaculat”.
En aquest sentit, ha exposat dues reflexions que, segons ell, Andorra hauria de tenir presents en aquest nou escenari global. La primera és que cal reforçar totes les eines internes disponibles per garantir una resposta eficaç als reptes de la ciutadania, des del Consell General i els coprínceps fins al Govern i els comuns. “Necessitem una democràcia militant, que treballi de forma activa per preservar-se i per millorar cada dia”, ha destacat, fent èmfasi en la importància del teixit social i econòmic del país per sostenir aquest model.
La segona reflexió plantejada per Ensenyat fa referència a la necessitat de llegir correctament l’entorn geopolític i actuar en conseqüència. “En un món de blocs i d’esferes d’influència, quin és el cost de no estar alineat?” ha preguntat, subratllant que Andorra ha pogut constatar en el passat els riscos de no adaptar-se als nous paradigmes internacionals. Segons ha argumentat, en un escenari on les normes globals es tornen més flexibles i canviants, el perill de quedar al marge pot ser encara més greu que en un model multilateral tradicional.
El síndic ha conclòs el seu discurs reivindicant el paper de les institucions andorranes com a pilars de l’estabilitat i el progrés. Ha recordat que més de la meitat dels consellers actuals no eren majors d’edat quan es va aprovar la Constitució i ha insistit en la importància de preservar la memòria del procés constituent per a les noves generacions. “El poble andorrà va saber conjugar universalitat i singularitat. Avui, el repte de fons continua sent el mateix”, ha afirmat, tot fent una crida a reforçar el compromís amb la democràcia i la cooperació internacional.
