El debat al Consell General sobre la Llei Òmnibus ha posat en evidència la disparitat de criteris entre la majoria i els grups de l’oposició, en especial Concòrdia i el Partit Socialdemòcrata (PS). Tots dos grups han presentat diverses esmenes centrades en la regulació de la inversió estrangera, el control dels preus del lloguer i l’ampliació del parc públic d’habitatge, amb l’objectiu de garantir l’accés a l’habitatge per als residents i frenar l’especulació.
Regulació de la inversió estrangera
Concòrdia proposa limitar la compra d’immobles per part d’inversors estrangers a un sol habitatge i fixar un topall de metres quadrats disponibles per a la venda a no residents. “És fonamental que l’habitatge residencial que hi ha disponible sigui per a persones que ja resideixen al país, contribuint al fet que els preus del mercat vagin a la baixa”, asseguren. A més, consideren que certes zones, com el voltant de les places i espais d’alt valor natural, com la Vall del Madriu, haurien d’estar restringides exclusivament a residents andorrans.
Per la seva banda, el PS advoca per limitar la inversió estrangera a “un sol habitatge unifamiliar, apartament o estudi, amb un màxim de dues places d’aparcament i un traster”. També exigeixen que les promocions immobiliàries destinades a inversors estrangers tinguin “permís només si es destinen a lloguer a preu assequible”, així com incrementar les sancions i els impostos sobre aquest tipus d’inversió.
Control de les empreses pantalla
Sobre les empreses pantalla que adquireixen propietats sense una activitat econòmica real, Concòrdia creu que “caldria un control estricte d’aquells negocis que estableixen la seva seu en un habitatge, ja que són pisos que podrien sortir al mercat de lloguer”. Consideren que la mesura “afegiria pocs habitatges al mercat”, però seria un pas necessari.
El PS, en canvi, és més contundent i considera que “les mesures proposades són insuficients per frenar la inversió estrangera. No han estat prou valents a l’hora de taxar aquests inversors, sigui per voluntat política o per manca de capacitat”.
Ampliació del parc públic d’habitatge
Una altra de les grans diferències amb la majoria es troba en la necessitat d’augmentar el parc públic d’habitatge. Concòrdia va proposar que “la meitat dels habitatges de tota nova inversió immobiliària estrangera, obligadament, es destinessin a habitatge de lloguer a preu assequible”, una mesura que finalment s’ha acceptat, però amb una limitació temporal de 10 anys. “És insuficient: és desplaçar el problema cap al futur”, critiquen.
El PS, per la seva banda, aposta per “la creació d’un pla pel dret a l’habitatge 2025-2029” i per la implementació d’un “Fons per a l’habitatge de protecció pública a preu assequible”. També defensen la seva proposta de reservar el 20% de cada unitat d’actuació urbanística per a habitatge públic, assegurant que “el destí d’aquesta reserva de sòl no pugui ser inferior al 50% del total previst”.
Control dels preus de lloguer
Tots dos grups consideren que el control dels preus del lloguer és una qüestió clau i que la regulació proposada per la majoria no és suficient. Concòrdia critica que “Demòcrates per Andorra hauria d’haver estat més ambiciós i taxar decididament l’especulació”. Proposaven, per exemple, “augmentar el recàrrec sobre els guanys especulatius en les transmissions d’immobles”, ja que amb la nova llei, “passats dos anys i un dia des que un pis es va comprar es torna a vendre, es paguen únicament el 5% dels beneficis. És la xifra més baixa d’Europa i serà la causa d’un continuat augment dels preus”.
El PS defensa la necessitat de definir conceptes clau com “preu assequible” i “gran tenidor”, així com d’establir un “índex de referència de preus de lloguer”. A més, proposen incentius fiscals per als propietaris que ofereixin habitatge a preu assequible i sancions per a aquells que utilitzin l’habitatge com a eina especulativa. “Calen mesures fiscals que afavoreixin a aquells propietaris que lloguin el seu habitatge a un preu assequible i castigar aquells que fan servir l’habitatge com a mercat especulatiu.”
Participació ciutadana i resposta a les mobilitzacions
Concòrdia i PS han recollit les demandes de la Coordinadora per l’Habitatge Digne i les han presentat com a esmenes, tot i que asseguren que la majoria parlamentària les ha rebutjat. “Cap d’aquestes ha estat acceptada per Demòcrates per Andorra”, denuncia Concòrdia. Per al PS, el problema radica en la manca d’escolta del Govern: “DA i CC no els escolten i han dit que no a les nostres esmenes referents a la ‘trampa del fill’, així com aquelles propostes programàtiques com el preu assequible, l’índex de preus de referència o la regulació dels grans tenidors.”
Els socialdemòcrates han expressat el seu suport a les mobilitzacions ciutadanes, afirmant que “només així el Govern ens escoltarà” i han defensat que “l’habitatge és un dret constitucional i totes les nostres propostes busquen garantir-lo per a tota la ciutadania”. Concòrdia, per la seva banda, insisteix en la necessitat de mesures estructurals per combatre l’especulació i el creixement demogràfic accelerat, assegurant que “sense això, les iniciatives no poden fer millor la situació, perquè el problema de fons continua empitjorant.”
Un debat polaritzat sobre el futur de l’habitatge
Amb aquestes posicions, Concòrdia i el PS insisteixen que la legislació actual no fa prou per garantir el dret a l’habitatge i acusen la majoria de prioritzar els interessos econòmics. “S’ha de limitar l’especulació, la inversió estrangera immobiliària i el creixement demogràfic descontrolat que pateix el país”, assegura Concòrdia. “Sense això, les iniciatives no poden millorar la situació”.
El PS, per la seva part, conclou que “només amb un govern progressista serà possible que l’habitatge deixi de ser un negoci i passi a ser un dret per a tota la ciutadania”.
Tanmateix, tots dos grups critiquen la manca de valentia de Govern per abordar amb contundència la crisi de l’habitatge i consideren que les mesures aprovades fins ara no seran suficients per revertir la situació. Ara mateix, el debat continua a la cambra parlamentària, on es discuteixen les esmenes i els possibles ajustos al text final de la llei.
