El Grup Parlamentari Liberal va denunciar ahir la manca de transparència practicada per part de l’Executiu en prescindir de difondre informacions d’interès per a la societat que, «casualment, podrien ser susceptibles de crítica». Els liberals denuncien l’incompliment de la llei perpetrat des de l’administració general en no publicar al Butlletí Oficial de l’Estat (BOPA) diverses adjudicacions i contractacions personals amb relació especial, tot posant com a exemple l’adjudicació a PricewaterhouseCoopers o diversos bufes d’advocats per part de l’Institut Nacional Andorrà de Finances (INAF) per tal de resoldre el cas BPA.
La preocupació liberal per «la desinformació a què s’està sotmetent a la ciutadania» era denunciada davant dels mitjans de comunicació per part del president suplent del grup parlamentari liberal, Jordi Gallardo, qui va assegurar durant la mateixa intervenció que la comissió especial de seguiment servirà tant «per a analitzar la situació i aportar-hi solucions» com per a que es faci comparèixer «els organismes, institucions i persones» que convingui, amb la finalitat de donar resposta a aquest afer.
La imminent primera reunió d’aquesta comissió impulsada a instància dels grups liberal i demòcrata, amb el suport del Partit Socialdemòcrata i a la que Gallardo espera que s’adhereixi Socialdemocràcia i Progrès «perquè és necessària una àmplia representació» política, servirà per esclarir dubtes. Una de les qüestions cabdals «és el paper de la UIF». El conseller general expressava l’estranyesa que es desprèn de «la manca d’intercanvi d’informació entre la Unitat d’Intel·ligència Financera (UIF) i el seu homòleg nord-americà, el FinCEN». El membre de l’oposició vol confiar en què realment no hi va haver cap advertiment abans del mes de març específicament relacionat amb Banca Privada d’Andorra (BPA), tot esperant «que no existeix un relació causa-efecte entre la nota que les autoritats d’EUA feien arribar al Govern» recomanant una major supervisió entorn del sistema financer el passat mes d’agost, i la denuncia del FinCEN que desencadenava la crisi de BPA. En aquest sentit, Gallardo va considerar que la resposta per part del ministeri d’Afers Exterior a l’avís que els EEUU li feia arribar a l’estiu va ser «fluixa». A més, considera que l’Executiu va pecar de «deixadesa i manca de previsió» en deixar de nomenar un representant andorrà als EUA perquè s’encarregués de les diligències i de «les tasques diplomàtiques in situ». Els liberals creuen que «és necessari i urgent nomenar un ambaixador per tal de redreçar la situació», malgrat la mesura «arribi tard».
Supervisió del sector sanitari/ Jordi Gallardo comunicava ahir la «preocupació de la seva agrupació per «un dels pilar del país», el Servei Andorrà d’Antenció Sanitària (SAAS) i la falta de supervisió a què se l’està sotmetent des del ministeri competent. En aquest context, una de les exigències difoses era l’anàlisi de les contractacions de personal per adaptar aquesta ràtio al nombre d’habitants del Principat. Gallardo va denunciar que un pressupost que hauria de practicar «una política de contenció» pel nivell de dèficit i deute que presenta, dediqui el 60% del seu fons a contractar personal per a un sector de per sí «sobredimensionat»: el SAAS segueix disposant de 950 empleats malgrat el considerable descens del nombre de residents.
En aquest sentit, demanava «adaptar la realitat» per tal de suprimir la «sobre oferta» i reforçar aquells àmbits en què els especialistes tenen llista d’espera. Per a Gallardo, l’equilibri de professionals hauria de passar per l’aprofitament del potencial andorrà: «tenim professionals d’envergadura als que hauríem de donar prioritat».
Els liberals demanaran al Govern les dues auditories efectuades al SAAS tal d’estudiar si es compleix l’adaptació a la graella salarial i la política de contenció a què s’hauria de sotmetre.
En un altre ordre de temes, Gallardo denunciava la urgència amb què s’executen els tràmits legislatius. Per als liberals, això «evidencia que la legislatura passada no es va fer la feina tot i la majoria amb què els demòcrates disposaven tot comptant amb 22 membres al Consell General». Creuen que és necessari que lleis amb impacte econòmic com la de les pensions, s’han d’impulsar amb temps.
