Els nous electors que s’han anat incorporant al cens electoral cada cop presenten una abstenció més elevada, sobretot els que s’han introduït per complir la majoria d’edat, així ho va destacar ahir Enric Ripoll des del Departament d’Estadística del Govern.
Ripoll va remarcar que la democràcia del país està patint «un canvi generacional», doncs els joves que s’introdueixen al cens estan optant cada cop més per no exercir el seu dret de vot, i en conseqüència, a mesura que aquests van creixent tampoc van votant. De manera que cada cop l’edat d’abstenció i el volum de gent que no vota es va ampliant més.
Tot i això, Ripoll va destacar que aquest no és un fet aïllat del Principat. A més, no significa que la tendència hagi de ser sempre així, doncs aquestes dades s’han extret en base a les darreres cinc eleccions, (generals i comunals) que hi ha hagut al país i el decurs dels propers anys pot variar. Tantmateix, la subsíndica general, Mònica Bonell, va destacar que té «l’esperança» que aquesta abstenció pugui disminuir en un futur.
Estudi del cens electoral / Aquestes dades han estat concloses després de realitzar un recull estadístic sobre el cens electoral del Principat durant les darreres cinc eleccions (tres generals i dos comunals) compreses entre els anys 2009 i 2015. Amb aquesta informació, s’ha determinat que durant aquest període de temps la població electoral ha augmentat un 23,7%, ja que s’ha passat d’un cens de 20.298 persones a 25.109.
Tot i això, els ciutadans que han decidit abstenir-se del vot entre aquests anys ha augmentat en un 96,6%, passant de 5.012 a 9.854. Mentre que els que han anat votant es mantenen de 15.286 a 15.255.
Abstenció entre els nascuts al país / En l’estudi també es mostra que l’abstencionisme és més present en els ciutadans que han nascut a Andorra que en els que han nascut fora del Principat. I dels que disposen de la nacionalitat però tenen un origen estranger, voten més els provinents d’Espanya i Portugal que els de França i el Marroc. A més, Ripoll va puntualitzar que malgrat la població electoral masculina és superior a la femenina, el percentatge de votants que exerceixen el seu dret és lleugerament superior en les dones.
I prenent només l’edat com un factor influent, l’abstenció té més presència entre els joves de 18 a 29 anys o els majors de 85. Tot i que segons Bonell, l’alt percentatge de no vots en aquest darrer grup pot ser degut a què els comuns «no poden donar de baixar del cens electoral a un ciutadà –encara que aquest hagi mort– si els seus familiars no ho indiquen».
Un altre factor que determina el perfil de l’abstencionista és que el ciutadà no resideixi al Principat durant la jornada d’eleccions, ja que votar per correu «és un mètode instaurat recentment al país i potser la gent encara no s’hi ha acostumat», va matisar el director del CRES, Joan Micó.
El director també va assegurar que amb l’enquesta que ha realitzat l’Institut d’Estudis Andorrans (IEA) sobre l’abstenció al Principat es denota que la gent que té menys estudis i que treballa «en el sector secundari, com l’hostaleria, el comerç o la construcció, tenen un interès més baix en la política, i en conseqüència, presenten més abstenció. Així com els qui tenen una participació baixa o nul·la en les plataformes socials del país com les associacions o altres entitats ciutadanes.
