Els set comuns han comparegut aquest dimarts per exposar un conjunt de propostes d’accions, mesures i millores en l’àmbit de l’ordenació del territori i l’urbanisme amb l’objectiu de garantir un creixement sostenible al país. El primer torn de paraula ha sigut per al cònsol major de Canillo, Jordi Alcobé, qui ha remarcat que es tracta d’un “procés conjunt i transcendental”, recordant que els comuns són els responsables directes del desenvolupament urbanístic de les parròquies. “Compareixem amb una única veu”, ha assegurat, i ha subratllat que totes les corporacions coincideixen en la necessitat “de créixer de forma més harmoniosa”.
Segons Alcobé, l’augment de nous residents i el creixement econòmic del país fan necessari un creixement urbanístic ordenat, tot recordant que la major part de les competències recauen en els comuns i que, per aquest motiu, és imprescindible que “totes les administracions treballin en confluència”. En aquest sentit, ha assenyalat que la vigent Llei del sòl ha afavorit projectes de grans promotors, especialment fora del sòl urbà consolidat, on el creixement només es podia desenvolupar mitjançant plans parcials, els quals requereixen grans inversions.
Alcobé ha assenyalat que la vigent Llei del sòl ha afavorit projectes de grans promotors, especialment fora del sòl urbà consolidat, on el creixement només es podia desenvolupar mitjançant plans parcials
En segon terme, la cònsol major de la Massana, Eva Sansa, ha defensat la creació d’un sistema de quotes urbanístiques que permeti limitar el volum de projectes en períodes de molta demanda, i ha exposat el model implantat a la parròquia: un primer decret amb una definició inicial de quotes segons la superfície màxima de projectes i un segon decret d’ajust, adaptat a la superfície edificada per simplificar la gestió. Segons Sansa, aquest instrument “aporta previsibilitat al mercat i permet planificar millor les inversions en infraestructures comunals”, advertint, en relació amb les tensions urbanístiques dels darrers anys, que “hi ha hagut un creixement exponencial, sobretot després de la pandèmia, que ha posat a prova el nostre pla normatiu”.
En aquest aspecte, Alcobé ha detallat, davant la premsa, que la proposta de la Massana “la veiem com una bona fórmula d’avançament conjunt” respecte de la Llei del sòl. Tanmateix, ha especificat que les eines que han proposat poden tenir “un rang legal de llei o d’altres poden ser procedimentals o bé fins i tot de reglaments de construcció urbanística”. Amb tot, el cònsol canillenc ha incidit que “ara tenim l’oportunitat de canviar aquest marc legislatiu per fer-lo més reactiu i, sobretot, que sigui més útil i facilitador respecte de l’empresa privada”.
Sansa ha exposat el model implantat a la parròquia: un primer decret amb una definició inicial de quotes segons la superfície màxima de projectes i un segon decret d’ajust, adaptat a la superfície edificada per simplificar la gestió
Per altra banda, la cònsol major d’Encamp, Laura Mas, ha centrat la seva intervenció en la situació dels abocadors de Beixalís, el Maià i la Rabassa, remarcant que aquests requereixen accessos i vies adequades. “Quan parlem de creixement urbanístic no només podem parlar d’edificis”, ha explicat. Així, ha esmentat que al Maià s’hi registren entre 30 i 55 camions diaris entre maig i novembre; Beixalís opera tot l’any amb uns 155 vehicles al dia, i la Rabassa té un moviment de 5 a 7 camions i funciona entre setembre i juny. En aquest sentit, ha proposat optimitzar la xarxa amb centres de transferència i criteris per minimitzar les excavacions, assenyalant que Andorra podria continuar amb un únic abocador operatiu “sempre que tingui un tractament adequat”.
Des d’Andorra la Vella, el cònsol Sergi González ha apuntat que actualment hi ha cinc plans sectorials en vigor —carreteres generals i modificacions viàries, sistemes verds, energètics i eòlics—, però ha defensat que haurien d’haver-hi més plans sectorials en altres àmbits com pot ser el sanitari. Així, ha recordat que hi ha documents que són competència del Govern, com les cartografies de riscos naturals o els protocols d’entorns de protecció de béns d’interès social. En aquesta línia, González ha proposat que la LOGTU obligui a l’aprovació periòdica de plans sectorials mínims i imprescindibles, amb informes preceptius i vinculants dels comuns.
Betriu ha demanat clarificar si un vial és urbanitzador o no per determinar qui ha d’assumir els costos: si ho és, correspon als promotors; si no ho és i no aporta funcionalitat, els terrenys s’han de cedir gratuïtament a Govern
Tot seguit, el cònsol menor d’Ordino, Eduard Betriu, ha remarcat que “tots els comuns tenim aquesta línia de la sostenibilitat”, a més de demanar clarificar si un vial és urbanitzador o no per determinar qui ha d’assumir els costos: si ho és, correspon als promotors; si no ho és i no aporta funcionalitat, els terrenys s’han de cedir gratuïtament a Govern. A més, ha proposat reduir la classificació del sòl a tres categories i revisar l’article 139, el qual regula les actuacions en sòl no urbanitzable, així com eliminar el silenci positiu en aquestes llicències. Entre les propostes concretes, Betriu ha destacat la número 134, destinada a definir millor què és obra major i obra menor per unificar criteris entre parròquies.
Altrament, el cònsol major de Sant Julià de Lòria, Cerni Cairat, ha exposat eines com el dret de tempteig i retracte i la figura del projecte d’interès parroquial, explicant que aquestes tenen per objectiu “facilitar l’obtenció d’habitatge públic, millorar la protecció del territori contra l’especulació i garantir la protecció del patrimoni cultural i natural”. Pel que fa al projecte d’interès parroquial, Cairat ha explicat que permet declarar una obra o infraestructura com a prioritària, amb un règim especial de tramitació i ordenació del territori.
Finalment, la cònsol major d’Escaldes-Engordany, Rosa Gili, ha remarcat la pressió urbanística que viu el país i ha afirmat que “tots estem notant la pressió tan gran que hi ha en l’àmbit urbanístic a les parròquies i al país”. Així, ha recordat que Escaldes és una de les parròquies amb més superfície autoritzada, malgrat mantenir dues suspensions de llicències consecutives, i ha defensat la necessitat d’eines que permetin reaccionar amb rapidesa davant períodes d’augment de construcció. “No podem permetre que, per fer-ho ràpid, es faci malament”, ha advertit.
