El Govern preveu 19 infraestructures de producció d’energia per abans del 2030, data en què Andorra haurà de generar el 33% de l’energia que consumeix, tal com estableix la Llei d’impuls de la transició energètica i del canvi climàtic. D’aquesta manera, la producció nacional es triplicarà en els propers 13 anys, mentre que la importació es reduirà del 83 al 67%. El pla sectorial d’infraestructures energètiques presentat per l’Executiu aposta per la reducció de la dependència amb l’estranger, sobretot amb Espanya i França, i per alternatives energètiques sostenibles. Estima que de cara al 2030, la presència de les energies renovables passarà del 49,4% actual al 67,8%. Les emissions de gasos d’efecte hivernacle també disminuiran en un 33%.
Dins del pla, es projecten cinc instal·lacions hidràuliques –una de les quals ja en funcionament a Arcalís–; tres d’energia solar a Encamp, Canillo i Sant Julià; una planta de pretactament de biomassa a Sant Julià; tres de cogeneració a Comella, al Pas de la Casa i a Soldeu –on ja està operativa–; sis xarxes de calor al Pas, Canillo, Soldeu, Ordino, Escaldes i Andorra la Vella, i una de producció de calor a Canillo.
El cap de l’Oficina de l’energia i el canvi climàtic, Carles Miquel, va explicar en la presentació del pla que les instal·lacions que es construiran es finançaran, en part, amb l’estalvi que comportarà la davallada de les importacions, que suposen un cost de 30 milions d’euros anuals per a les arques públiques. A banda, va ressaltar que la llei de FEDA preveu que el finançament es pugui fer a través de societats participades majoritàriament per la parapública i a través de concessions del Govern, amb l’objectiu de fomentar la participació del sector privat.
A partir del 2030, caldrà desenvolupar una segona fase del pla d’infraestructures per ampliar encara més el volum de producció nacional i complir amb la fita que també contempla la llei d’impuls de la transició energètica: que el 50% de l’energia consumida a Andorra es generi al propi país. Per fer-ho, la ministra de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat, Sílvia Calvó, va avançar que caldrà potenciar l’energia eòlica, inexistent fins ara al Principat i al pla presentat. «Si volem obtenir el 50% de producció nacional el 2050, no podem descartar l’eòlica», va assegurar la ministra.
A l’espera dels comuns
Calvó va aclarir que el pla «reserva urbanísticament els espais per a acollir les infraestructures». «A partir d’ara, s’ha de treballar amb els comuns perquè es puguin anar desenvolupant les instal·lacions», va afegir la demòcrata. Els comuns hauran de cedir gratuïtament els terrenys destinats a projectes d’interès nacional i a plans sectorials, tal com estableix la llei aprovada recentment sobre delimitació de competències dels comuns.
