El Govern, a través de la ministra de Presidència, Economia, Treball i Habitatge, Conxita Marsol, i la ministra de Justícia i Interior, Ester Molné, ha presentat aquest dijous el Projecte de Llei de continuïtat i consolidació de les mesures per al creixement sostenible. La iniciativa, que s’entrarà a tràmit parlamentari la setmana vinent, dona continuïtat al paquet de mesures aprovat fa sis mesos amb la Llei Òmnibus, tot sota l’objectiu de garantir un creixement poblacional, econòmic i urbanístic sostenible. “Aquesta vegada posem més focus en el creixement poblacional, el qual ha de ser sostenible a llarg termini si volem mantenir els estàndards de cohesió social”, ha indicat Marsol.
Immigració
En primer lloc, Molné ha anunciat la creació d’una nova autorització temporal per a la contractació en origen, la qual permetrà tramitar els permisos abans de l’arribada dels treballadors temporers. “Quan els temporers arribin al país, ja tindran tot el procés completat; això facilitarà el control i la planificació”, ha explicat, indicant que aquesta mesura habilita només el marc legal del permís, el qual posteriorment s’haurà de desenvolupar reglamentàriament. A més, aquest nou model, en un inici, no elimina el règim de treball temporal ordinari, tot i que la voluntat és que amb el temps pugui arribar a substituir-lo.
El projecte també amplia els requisits de reserva de quota per a treballadors per compte propi, que inclouran les professions titulades, amb un termini de sis mesos per formalitzar la inversió. A més, s’estén de tres a cinc anys el període durant el qual els treballadors extracomunitaris no podran canviar de sector, una mesura consensuada amb la Confederació Empresarial Andorrana. Altrament, i pel que fa als règims de residència per compte propi i sense activitat lucrativa, el text estableix que el dipòsit obligatori de 50.000 euros —recuperable fins ara— es fixa en 30.000 euros a fons perdut en benefici de l’Estat. En el cas de les persones a càrrec de passius, el dipòsit es redueix a 12.000 euros, dels quals 6.000 també seran a fons perdut.
En un altre ordre, Molné ha detallat que els temporers podran fer hores extres en un altre sector, sempre que no superin les 52 hores setmanals ni les 12 hores extres establertes al Codi de relacions laborals. Per garantir-ne el compliment, s’ha creat la figura de l’inspector d’immigració, el qual s’encarregarà de controlar els excessos d’hores i altres irregularitats. “Les sancions afectaran tant el treballador com el patró. Al primer se li anularia el permís d’immigració i el segon perdria el dret de tornar a contractar aquest temporer”, ha advertit.
Inversió estrangera
Marsol ha explicat que el projecte de llei inclou també un conjunt de mesures per reduir la pressió sobre el mercat immobiliari i regular la inversió estrangera. En aquest sentit, es dobla el gravamen de l’impost sobre la inversió estrangera immobiliària, el qual passa del 3% al 6% per al primer habitatge i del 5% al 10% per al segon i successius. Segons la titular d’Economia, la mesura “no pretén ser un fre absolut al creixement, sinó trobar un punt d’equilibri que permeti regular el mercat immobiliari”.
En aquest sentit, la ministra ha recordat que “fa més d’un any que tenim aquest impost i està funcionant” i que la Llei Òmnibus ja va limitar la compra d’immobles per part d’estrangers o residents de menys de tres anys. “Ara creiem que hem de donar més recorregut a la mesura i doblar-lo. Ho farem de manera progressiva, no volem un fre absolut al creixement com proposen altres formacions. Ara ja tenim dades i podem dir que fem un pas més enllà per trobar un punt d’equilibri que ens permeti regular aquest creixement del mercat immobiliari”, ha subratllat.
Per altra banda, també s’amplia a 800.000 euros —fins ara eren 600.000— la inversió mínima requerida per obtenir una autorització de residència passiva, i s’obre la possibilitat que aquesta inversió es pugui fer en actius financers o deute públic. Marsol ha afegit que “aquesta nova xifra s’ajusta millor a la realitat econòmica actual”, tot i que cal recordar que el grup parlamentari de Concòrdia havia proposat que la inversió mínima fos d’un milió d’euros.
Comerç
Finalment el text també estableix que el Govern podrà aprovar limitacions en matèria de comerç amb l’objectiu de garantir un creixement urbanístic i demogràfic sostenible. Marsol ha assenyalat que “no es tracta de limitar activitats comercials de manera il·limitada, sinó de treballar perquè el sector creixi aportant més qualitat i valor afegit”. Segons la ministra, l’Executiu vol apostar per un comerç de més valor afegit i menys intensiu en recursos humans, especialment en aquells sectors on hi hagi alta repetició d’activitats o escàs valor afegit.
Marsol ha conclòs afirmant que el Govern “vol estudiar primer la situació actual del comerç i definir una estratègia per avançar cap a un sector més eficient i complementari als ja existents”, i ha afegit que “no tenim definides mesures, apostem més per la qualitat, sense renunciar a res”, insistint, una vegada més, que “la finalitat és trobar un equilibri entre creixement econòmic i sostenibilitat”.
