El Govern comença a treballar en la revisió de la classificació dels allotjaments turístics

Després d’haver-se aprovat la modificació de la Llei general d’allotjaments turístics per crear un registre de d’ocupació i incloure la modalitat de cases i bordes rurals, el ministre de Turisme i Medi Ambient, Francesc Camp ha anunciat que en els propers mesos treballaran conjuntament amb el sector la revisió de la classificació d’allotjaments turístics. Ho ha qualificat com un ‘treball d’envergadura’ i ha dit que es basaran en ‘models propers’.

rant la seva intervenció davant del plenari del Consell General, Francesc Camp ha avançat que el Ministeri de Turisme iniciarà en les propers dies ‘un treball d’envergadura’ per ‘actualitzar la normativa i fer una revisió de la classificació d’allotjaments turístics’.

Per aquest treball, Camp compta reunir-se amb tots els agents del sector implicats, ja que caldrà la modificació de catorze reglaments, un per cada tipus d’allotjament, que provocaran ‘canvis substancials que fan referència a la seva classificació en categories, al nivell de qualitat i a l’atorgament de segells especials’.

El ministre ha dit posteriorment que es tracta de ‘revisar-les per adaptar-les als estàndards de qualitat’, i per aquest motiu observaran ‘models propers d’altres zones turístiques’, i ha posat l’exemple de les Illes Balears.

Camp diu tenir clar que es tracta d’una reforma que requereix temps i que ‘fins ben entrat el 2013 no estarà enllestida’. A més, ha afegit que es donarà el marge suficient al propietari perquè adapti el seu allotjament als paràmetres que es requereixin.

DE 60.000 A 100.000 PERNOCTACIONS/  Camp ha xifrat entre 60.000 i 100.000 el nombre de pernoctacions que poden aportar els allotjaments rurals. El ministre es basa en un estudi fet l’any 2009 per l’Associació de Ramaders i Pagesos que preveia la posada en funcionament d’una quarantena d’aquests establiments, amb una estimació de 600 llits, un cop estiguessin regulats per llei.

Sobre l’allotjament rural, Camp ha fet referència al dèficit que tenia Andorra en aquest tipus d’establiments i que l’aprovació de la llei completa l’oferta d’allotjaments turístics. Ha explicat, però, la forta competència que hi ha al Pirineu, ja que entre Catalunya, Aragó, Navarra i País Basc ofereixen des de fa temps 1.711 establiments que l’any 2011 van aportar un milió de pernoctacions. Per aquest motiu ha emplaçat als ramaders i propietaris de cases o bordes antigues a implantar aquest allotjament rural.

Tot i això, Camp ha fet referència a un estudi l’any 2009 elaborat per l’Associació de Ramaders i Pagesos d’Andorra en el qual es reflectia que hi hauria una quarantena de cases i bordes en disposició de convertir-se en allotjament rural, amb una estimació de 600 llits, cosa que significaria entre unes 60.000 i 100.000 pernoctacions l’any.

Per la seva banda, el conseller general socialdemòcrata, David Rios, ha posat en rellevància el treball fet en comissió que ‘ha millorat el text presentat pel Govern’. El conseller general, però, ha lamentat que no hagi prosperat l’esmena que preveia la creació d’una tercera modalitat d’allotjament rural: l’hotel rural amb una construcció anterior al 1945. Segons Rios aquesta antiguitat hagués donat un element més de qualitat en l’oferta d’allotjaments rurals.

La consellera general demòcrata, Olga Adellach, ha justificat la no acceptació de l’esmena socialdemòcrata dient que amb les modalitats de casa rural i borda rural n’hi ha suficient i es dóna resposta a les demandes fetes pel sector agrícola i ramader. ‘Acceptar-la’ ha dit, ‘portaria conflictes en el sector i confusió en el client’.