El Consell General refusarà la petició del batlle encarregat d’instruir la causa relativa a les amenaces i extorsions contra dirigents de Banca Privada d’Andorra (BPA), Manel Santolària, que reclamava les gravacions de les declaracions d’Higini Cierco i Jaume Bartumeu davant la comissió BPA. Aquesta és la decisió que va prendre ahir la Junta de Presidents després d’analitzar l’informe encarregat per la sindicatura per conèixer quins efectes podria tenir l’entrega de les gravacions, ja que el Principat no compte amb un reglament específic que reguli aquest tipus de situacions. Segons va explicar ahir la subsíndica general, Mònica Bonell, «la comissió va començar a treballar a porta tancada i sota un caràcter de confidencialitat i totes les compareixences s’han fet sota aquest criteri. Per tant, «lliurar les gravacions suposaria vulnerar la confidencialitat que empara la comissió».
El problema principal de la demanda rau en la manca d’argumentació. Segons va indicar Bonell, «de la manera que es fa la petició, el caràcter confidencial de la comissió no permet lliurar la informació». En cas que el batlle decidís tornar a fer la sol·licitud de les declaracions amb una millor argumentació, la subsíndica va avançar que, malgrat que caldria estudiar la petició detingudament, el més probable és que la Junta de Presidents rebutgés de nou la sol·licitud. «No es vol perjudicar el treball de la Justícia però tenint en compte el reglament actual tampoc estaríem d’acord, en principi, en entregar les declaracions», va informar. La subsíndica va afegir que «l’informe diu que s’hauria de justificar molt [el batlle] perquè és tan necessària aquesta informació i els motius pels quals no es podria aconseguir la mateixa des de la Batllia cridant a declarar els dos implicats». En tot cas, va deixar clar, la decisió final correspon a la Junta de Presidents.
La necessitat d’una normativa / El conflicte d’interessos entre legislatiu i judicial també va servir per posar sobre la taula durant la Junta de Presidents la necessitat de disposar d’una normativa que reguli com s’ha de procedir en aquest tipus de casos. En aquest sentit, tots els grups parlamentaris van estar d’acord en elaborar dita reglamentació tot i que es mantindrien les discrepàncies en la manera de fer-la i en el temps. Així, des del Grup Parlamentari Demòcrata s’ha exposat en diverses ocasions que, a parer seu, seria bo tenir una normativa més extensa que deixés clar els límits de cada poder. Per dur elaborar-la però, tal com va manifestar Bonell, caldria modificar el reglament actual. Així, la subsíndica va apuntar que «el reglament requereix també d’altres canvis i s’hauria d’aprofitar per fer una revisió més àmplia».
Alguns membres de la junta però, insisteixen en la necessitat de ser més àgils en la creació de dita normativa per tal que es pogués fer servir també per tirar endavant la compareixença de l’exconseller delegat de BPA, Joan Pau Miquel.
Revelació de secrets / L’informe encarregat per sindicatura a un catedràtic de dret constitucional de la Universitat de Barcelona –i del qual no ha transcendit el preu malgrat que s’ha reconegut que aquest tipus de demandes acostumen a tenir un cost elevat– remarca que «la Batllia no ha efectuat la ponderació necessària per procedir a l’aixecament del secret i tampoc ofereix la informació necessària perquè el Consell General la realitzi». I que «davant d’aquesta situació el Consell general no està autoritzat a traslladar a la Batllia la informació objecte de la petició realitzada», ja que això «no només implicaria una vulneració del règim de secret sinó que podria constituir un delicte de revelació de secrets» previst al Codi Penal.
En concret, i segons l’informe, la Batllia hauria de motivar la demanda identificant «els béns jurídics que exigeixen l’accés, i, en especial, els delictes investigats i la seva gravetat». Així mateix, caldria indicar «la presumible idoneïtat de la informació per a la investigació, així com la necessitat d’accedir» i «la prèvia valoració en el procediment dels eventuals efectes de la comunicació sobre el dret de defensa de la part investigada, i especialment sobre el seu dret a no declarar contra sí mateix».
