La Casa de la Vall ha sigut testimoni avui de l’anunci del retorn d’una part molt rellevant del fons documental del Consell General, el qual recull els actes compresos en el període entre 1743 i 1864. Així ho ha manifestat el síndic general, Carles Ensenyat, qui ha explicat que es tracta d’un document que “explica l’activitat de la institució durant aquells anys en què Andorra va viure transformacions importants i escenaris complexos tant en la vida social i econòmica interna com en el context internacional”, posant en rellevància, a més, que “es posa nom a les persones que van treballar per solucionar els problemes de l’època”.
Segons Ensenyat, el document feia dècades que havia sigut sostret, sense que es conegués l’autoria de la persona que va cometre el robatori o com va arribar a desaparèixer de l’armari de les set claus, lloc en què estava custodiat fins al moment. “Gràcies a la Policia i l’ajuda desinteressada d’un ciutadà com Eduard Navarro, el document ha pogut ser recuperat i restituït al seu propietari legítim, que és el Consell General”, ha indicat, afegint que cap expert l’havia pogut consultar abans i, per tant, donarà la possibilitat d’aprofundir en el coneixement de la història d’Andorra, així com “conèixer millor el nostre passat i a nosaltres mateixos”.
La recuperació del document es va iniciar ara fa sis mesos, moment en què l’historiador Jordi Guillamet, encarregat de transcriure les actes històriques del Consell General, va començar a indagar en la localització d’aquest, el qual portava buscant-se des de principis del segle XX. En menys d’un parell de mesos, i a través de la figura de Navarro, un advocat va contactar amb Ensenyat per informar-lo que uns clients seus eren posseïdors del llibre en qüestió i que, segons semblava, demanava diners a canvi de retornar-lo. Així i tot, i tal com Ensenyat ha afirmat, “el Consell General no pot pagar alguna cosa sostreta, ni moralment ni legalment”, iniciant-se així una “negociació psicològica” per fer-los entendre el valor que tenia (300.000 euros cada acta).
Finalment, l’únic preu que van posar com a condició va ser poder romandre a l’anonimat, motiu pel qual es van desplaçar a la Seu d’Urgell el síndic general, l’historiador Jordi Guillamet i el director de la Policia, Bruno Lasne, lloc on va ser retornat i entregat el document d’actes. “Encara desconec qui el posseïa i en quin moment exacte va ser sostret, però possiblement va ser fa més de setanta o vuitanta anys”, ha afirmat Ensenyat.
Pel que fa al contingut del llibre, aquest permetrà “comprendre el trànsit d’Andorra de l’edat moderna a la contemporaneïtat, una època marcada per la crisi i la desaparició de les fargues i la indústria del ferro”, ha esmentat Ensenyat, destacant que les actes compreses dins d’ell van des del moment en què s’encarrega a Fiter i Rossell la redacció del Manual Digest fins a la nova reforma. “Les actes recullen l’activitat a l’època de la Revolució Francesa, de les guerres napoleòniques i de les primeres guerres carlines”, posant el síndic general el punt en què “el retorn d’aquest volum no és simplement una part de la memòria del Consell General, sinó que és una part d’ell”.
L’acte d’avui, a banda de comptar amb la presència dels consellers generals actuals i alguns membres del Govern, també ha viscut la intervenció de Guillamet, encarregat de custodiar les actes fins a la presentació pública d’aquest dimarts: “Andorra disposa de documentació continuada des del 1580 fins a l’actualitat i només ens faltava aquesta peça”, ha indicat, ressaltant la necessitat que el llibre sigui digitalitzat “com més aviat millor” per tal que pugui ser consultat per tothom. Sobre aquest fet, Ensenyat ha apuntat que en uns quinze dies el llibre s’entregarà a l’Arxiu Nacional i des del Ministeri de Cultura “es mourà el capital necessari per fer-ho”.
Per altra banda, la presidenta de la comissió legislativa d’Educació, Recerca, Cultura, Joventut i Esport, Susanna Vela, ha volgut celebrar també del retorn d’aquest document al Consell General, destacant que són textos “imprescindibles per a la recuperació de la identitat del país i aprofundir en el coneixement de la nostra història, testimoni d’un període ple d’incerteses transcendent per a la nostra supervivència”.
