El president del Parlament de Catalunya, Josep Rull, i el síndic general, Carles Ensenyat, han signat aquest dilluns a la Casa de la Vall un memoràndum d’entesa amb l’objectiu de reforçar la cooperació entre ambdues cambres legislatives. Es tracta del primer acord formal d’aquest tipus entre les institucions parlamentàries de Catalunya i Andorra.
Rull ha avançat que el conveni impulsarà l’elaboració d’estratègies conjuntes a través de la creació de grups de treball centrats en qüestions transfrontereres com la salut, les infraestructures, l’acció climàtica i la política lingüística. En aquest sentit, ha destacat la voluntat d’abordar l’impacte del veïnatge entre Andorra i Catalunya, especialment en comarques com l’Alta Ribagorça, la Cerdanya i el Berguedà, així com l’efecte invers que Catalunya pot tenir sobre Andorra.
El president del Parlament de Catalunya, Josep Rull, i el síndic general, Carles Ensenyat, davant de la Casa de la Vall juntament amb altres representants polítics. | Consell General
Per la seva banda, Ensenyat ha subratllat que aquest acord hauria de servir per enfortir el diàleg institucional i afavorir una millor comprensió entre les dues comunitats veïnes. “Durant els darrers quinze anys, la relació entre el Parlament de Catalunya i el Consell General ha estat més aviat feble. Quan no ens coneixem ni compartim punts de vista, poden sorgir malentesos, com va passar amb el tancament de la frontera fa uns anys“, ha recordat el síndic, en referència a la disparitat de criteris entre Catalunya i Espanya durant la pandèmia.
Ensenyat ha explicat que el memoràndum preveu dues línies d’actuació: una de tècnica, que possibilitarà l’intercanvi de funcionaris entre institucions per a formació i col·laboració; i una de política, encaminada a institucionalitzar els grups d’amistat parlamentaris que han existit en el passat. “El Consell General, com a poder legislatiu, també ha d’exercir un rol actiu en la coordinació política. Així com els governs es reuneixen per gestionar assumptes executius, els parlaments també han de treballar conjuntament per anticipar accions i compartir bones pràctiques legislatives“, ha afirmat.
Preguntat per la premsa sobre el possible paper d’Andorra en el reconeixement del català com a llengua oficial de la Unió Europea, Ensenyat ha reconegut que aquest suport seria molt valuós, sobretot pel que fa a la recepció directa de directives i reglaments europeus en català, fet que facilitaria la seva transposició al dret intern. Tot i això, ha recordat que la decisió final recau en els 27 estats membres, i que, malgrat la voluntat d’Andorra, l’oficialitat de la llengua no està garantida.
