Concòrdia ha fet pública aquest dimecres una proposició de llei per modificar la Llei 9/2012, qualificada d’immigració, amb l’objectiu de frenar l’impacte sobre el mercat de l’habitatge i reforçar les aportacions al pressupost públic. El text incideix a endurir les condicions per a l’obtenció de permisos de residència, tant per a treballadors per compte propi com per a persones sense activitat laboral al Principat.
Pel que fa a les autoritzacions de residència i treball per compte propi, la proposta estableix un dipòsit obligatori de 50.000 euros a l’Autoritat Financera Andorrana (AFA), sense remuneració i que només es retorna en cas de baixa o no renovació, descomptant les taxes aplicades. A més, es fixa una inversió mínima de 250.000 euros en actius andorrans, que poden ser participacions en societats residents, instruments de deute emesos per entitats financeres o administracions públiques del país, o bé dipòsits no remunerats a l’AFA. D’aquest import, com a mínim 50.000 euros s’han d’ingressar a un compte del Govern a fons perdut, sense dret a rescabalament ni a rendiments.
En el cas de les residències sense activitat lucrativa, els requisits s’enduririen encara més, segons proposa Concòrdia. El text fixa que el titular principal ha de realitzar una inversió mínima d’un milió d’euros en actius andorrans, que poden incloure béns immobles, participacions en societats, instruments de deute, assegurances de vida o dipòsits financers.
D’aquest milió d’euros, 100.000 euros s’han de destinar a un compte del Govern a fons perdut. Tanmateix, la proposta introdueix una mesura addicional per fomentar la política pública d’habitatge: la inversió mínima es pot reduir fins als 400.000 euros si es canalitza directament o indirectament cap al Fons d’Habitatge. A més, si la inversió es fa en immobles, cada unitat adquirida ha de tenir un valor superior als 600.000 euros.
El text assenyala també que Andorra travessa una “important crisi de l’habitatge”, caracteritzada per la pujada sostinguda de preus, la transformació d’habitatges de lloguer en compravenda i l’increment de residències secundàries i immobles adquirits amb finalitats especulatives. El document també destaca que entre 2021 i 2024 la població del país ha crescut prop d’un 10%, un increment alimentat en gran part per l’arribada de treballadors per compte propi i residents sense activitat laboral.
Finalment, el text indica que les mesures proposades permetran al Govern “disminuir les quotes” de nous residents, alhora que reforcen el teixit econòmic i incrementen els recursos de l’Estat. També es posa de manifest que es recupera la possibilitat de canalitzar la inversió a través d’instruments de deute o financers emesos per entitats andorranes, una opció que havia estat eliminada el març de 2025. Segons la proposta, tot plegat contribuirà a “contenir l’increment de preus” dels habitatges del segment mitjà del mercat.
L’Executiu, disposat a treballar “conjuntament”
El ministre portaveu, Guillem Casal, ha confirmat que l’Executiu encara no ha pogut analitzar el text publicat per Concòrdia. “Per tant, un cop tinguem coneixement de la proposició de llei, farem pública la valoració, així com el criteri que hem d’emetre”, ha explicat en la roda de premsa posterior al Consell de Ministres.
Casal ha deixat entreveure que l’Executiu podria compartir alguns plantejaments de fons. “Podem arribar a estar d’acord d’alguna manera”, ha dit, recordant que el cap de Govern ja havia qualificat de “massa barat” poder obtenir la residència al país i que calia “repensar alguns sistemes que tenim”.
En aquest sentit, ha recordat que el Govern mateix va presentar una proposició de llei al Consell General en què es preveia una inversió mínima de 800.000 euros, tot i que finalment la xifra va quedar fixada en 600.000 euros. “El Govern ja va demostrar que estava d’acord amb aquesta línia i segurament hi podrem estar d’acord de cara al futur”, ha apuntat.
Casal també ha remarcat la voluntat de treballar conjuntament amb els grups parlamentaris per trobar una solució compartida: “El cap de Govern va estendre la mà als grups per treballar en aquesta reflexió”. I, tot i que ha reconegut la rapidesa amb què Concòrdia ha entrat la proposició: “Esperem que no hagi estat per interès comunicatiu, sinó per interès polític i de necessitat de país, que és el que ens mou a nosaltres”, ha volgut matisar Casal.
