Està clar que la manera de comunicar-nos ha canviat, i molt, els darrers anys. Trucar als fixes, picar als amics directament al timbre de casa o enviar SMS ja ha passat a la història. I, com és lògic, el canvi no només ha afectat a la comunicació personal, sinó també a la pública. I en plena precampanya electoral, es nota que els polítics estan ben disposats a apropar-se a la ciutadania també a través d’aquestes noves eines.
Xavier Espot
Sense dubte, un dels candidats que en sap treure més profit és Xavier Espot. El seu perfil a Facebook i Instagram s’omple de m’agrades i de comentaris a cada explicació que fa l’actual ministre d’Afers Socials, Justícia i Interior. I no es pot menystenir, tampoc, la feina que fa el demòcrata a l’hora de contestar tots i cada un dels missatges que rep i que no són pocs.
Posem exemples. Publicació sobre la visita del Govern a l’escola especialitzada Nostra Senyora de Meritxell: 359 m’agrades, 31 comentaris i 12 comparticions. Un altre. Espot respon a diversos articles d’alguns mitjans: 404 m’agrades, 95 comentaris i 24 comparticions.
Queda clar que la declaració de força que el candidat demòcrata a cap de Govern va fer omplint el Centre de Congressos en la seva presentació s’ha traslladat també a la versió digital. Malgrat que és el que acumula més reaccions a les xarxes, Espot no és l’únic que ha optat per aquesta via d’una manera intensa.
Liberals d’Andorra
Liberals d’Andorra ha decidit fer una clara aposta pels vídeos, de curta durada, explicant de forma senzilla els canvis legislatius, especialment aquells que s’aproven al Consell General després d’unes llargues jornades laborals. Els darrers vídeos penjats tenen, per exemple, entre 91 i 267 reproduccions només a Facebook. A més, tant Jordi Gallardo com Ferran Costa han optat per fer-se un perfil polític a les xarxes, més enllà de l’usuari personal que puguin tenir.
PS i SDP
També el PS opta per introduir vídeos curts amb, per exemple, intervencions clau dels consellers generals de la formació en seu parlamentària, a més de recopilar els articles escrits als diferents mitjans de comunicació dels seus membres, una opció per la qual també s’ha decantat SDP.
Carine Montaner
Qui també s’ha animat a traslladar la política al terreny digital és la consellera del grup UL-ILM, Carine Montaner. Un exemple clar d’interacció amb la ciutadania és va produir el dia de la votació de les lleis laborals.
Tant els consellers del grup liberal com d’UL-ILM van obtar per explicar el seu vot positiu a través de les xarxes amb una gran interacció de la població.
Malestar ciutadà
Amb tot, el que s’observa també a les xarxes és que bona part de la població utilitza aquestes plataformes per plasmar el seu malestar amb les condicions socials i laborals i amb les polítiques que consideren errònies.
Les xarxes socials han aconseguit crear grups de debat en els quals la gent comparteix i debat temes que els són d’interès o que els preocupen. A Andorra, espais a Facebook com el Grup de reflexió ciutadana o AD800 (així com els que porten el codi de totes les parròquies) s’han convertit en plataformes d’expressió per a molts ciutadans com s’ha pogut veure amb la reacció que han generat notícies recents com l’error del Govern amb les xifres del preu del lloguer o del cost real de vida.
