El problema d’anar acumulant calendaris és que també s’amunteguen les experiències, i succeeixen pocs fets amb els que no trobis alguna similitud amb accidents anteriors. Recordo l’hivern entre 2000 i 2001, quan van aparèixer els primers casos a Espanya d’encefalopatia espongiforme, conegut vulgarment com el cas de les vaques boges. El procés s’havia iniciat a Anglaterra, en ser alimentades les vaques amb pinsos que contenien restes orgàniques i que els provocaven erosions cerebrals. El perillós és que, en menjar carn de boví que patís la malaltia, es podia transmetre a l’ésser humà. Tot i que els coneixements sobre el procés eren molt amplis, i a tot Europa es vigilava amb els protocols corresponents, el primer cas detectat en una vaca a Espanya, va deslligar un paroxisme incontenible, d’acord amb la litúrgia tradicional: surten les autoritats responsables dient que tot està sota control, i, al minut següent, la situació es descontrola, no per part dels veterinaris, sinó dels éssers anomenats racionals, que se senten atacats per un espant que creix, alimentat per uns mitjans de comunicació que no tenen més remei que fer-se ressò del que parla gent. La caiguda del consum de carn de boví va ser espectacular. Les ficades de pota de la llavors ministra de Sanitat, Celia Villalobos, queden a l’antologia de les hemeroteques, com aquella frase inesborrable assegurant que la malaltia de les vaques boges era un «problema animal», amb la qual cosa corrobora que tenim les ministres de Sanitat que ens mereixem, perquè la reacció davant l’Ebola ha estat igual de delirant per a una societat que, aquest cap de setmana, ni s’immutarà per la mitja dotzena de persones que moriran a les carreteres, però que creu que, si passeja pel carrer on va viure la infermera, es pot contagiar de la malaltia. El cas de les vaques boges es va tancar amb zero víctimes, però va semblar que Espanya lluitava contra la pesta. Espero i desitjo que el final de l’Ebola sigui igual de satisfactori, malgrat els errors, de les incompetències de l’autoritat competent, i del histerisme d’una societat que, aparentment, és major d’edat, i sap llegir i escriure, encara que algunes de les seves reaccions provoquin seriosos dubtes.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
