Des de les institucions europees ja avisaven que estiguéssim preparats per a qualsevol cosa. Ens ho prenem a la lleugera, però aquesta apagada ha estat un avís que tot el que ens envolta és molt fràgil.
Només unes hores han fet falta per veure que sense subministrament d’electricitat de forma contínua i internet, i moltes de les coses quotidianes que fem al dia a dia, no són assolibles. No tenim cap noció ni coneixements per poder subsistir un mínim d’hores en escenaris una mica complexes. Més de 30.000 evacuats de trens que no han arribat a destinació i líders polítics que no tenien clar com procedir. Hi havia una sensació d’incertesa i pèrdua de control generalitzada. Benzineres que no podien donar servei, supermercats que només podien acceptar efectiu i, fins i tot, molts establiments tancats a causa de la gran apagada.
Von der Leyen i certes institucions europees ja van avisar que cal estar el dia en matèria de supervivència; estem lluny de tenir un comportament cívic a l’alçada. Aquesta apagada és un exemple que cal formar a la nostra societat per tal que tingui nocions bàsiques i no solament de defensa, sinó de supervivència.
Un altre aspecte important és que des d’Andorra es tingui un elevat grau d’independència energètica. Cal que tinguem opcions en cas que els proveïdors no estiguin a l’altura. De la nostra capacitat energètica poden dependre vides de persones que estan a l’hospital o de l’ordre en la circulació del trànsit en els nuclis urbans.
Aquest toc d’atenció ens ha de servir per posar-nos les piles i donar-nos compte de com som de fràgils com a societat. No tenim disciplina, tampoc rigor ni coneixements. Impartir certs coneixements a la nostra societat cada vegada està sent més necessitat que voluntarietat. Ens cal fer-nos preguntes dures per saber on estem.
Cal esmentar que és molt positiu pensar en transport públic, reduir contaminació, fer més eficients els espais urbans i tota la pesca, però no podem oblidar que cal un pla B per si fallen les nostres infraestructures. Ni tan sols els telèfons mòbils de darrera generació servien com a ràdio per obtenir informació del moment. Els vehicles elèctrics queden totalment superats en aquestes condicions i si, repeteixo, està bé pensar en el medi ambient. Ara bé, cal pensar en tenir un sistema que ens proporcioni independència i autonomia com a éssers humans. No podem estar dependents de sistemes que a la mínima caiguda ens deixin desatesos.
En definitiva, és important tenir al cap objectius com la reducció de contaminació, però a la vegada cal tocar de peus a terra i crear un sistema que ens doni protecció, autonomia i coneixements per tal de sobreviure en condicions que no siguin les òptimes o normals. No podem apostar-ho tot a les “noves tecnologies” si aquestes ens tornen esclaus d’un sistema. La tecnologia ha de servir per fer-nos més lliures i no més dependents, i a la vegada ens ajuda a pensar en un futur millor.
