El Rei Felip VI ha expressat al president del Congrés el seu desig d’entrevistar-se amb els líders dels grups parlamentaris en les pròximes setmanes. Aquesta serà la primera vegada que una iniciativa tal es produeix de manera sistemàtica –tot és nou, és clar, en el trajecte del flamant cap de l’Estat espanyol–, encara que previsible és que tant els representants d’Amaiur com els d’Esquerra Republicana de Catalunya rebutgin acudir, quan els toqui, a la crida de la Zarzuela. En qualsevol cas, el més rellevant és que aquesta iniciativa del monarca es produeix en un moment d’inestabilitat de les formacions polítiques, en que comencen a ressonar tambors de reforma a fons tant de la llei de partits com d’altres lleis i costums que tenen molt a veure amb l’aprofundiment democràtic. Els que van observant el comportament de Felip de Borbó ja com a Rei pensen que aquest es limitarà a «escoltar més que parlar» sobre els plans que cada líder parlamentari pugui tenir per al futur. En tot cas, constitucionalment al Rei no li competeix ni tan sols suggerir mesures concretes per a una reforma política, encara que Joan Carles I sí que va parlar molt amb els responsables de Partit Popular i PSOE, de la necessària ‘unitat’ en la defensa de la Constitució i de la integritat territorial. Però, els partits polítics viuen sota el terratrèmol ocasionat per les eleccions europees del 25 de maig passat; la desfeta dels dos partits nacionals grans, l’ascens, molt menor del previst, d’IU i UPyD i la irrupció de ‘Podem’, ha fet que els ‘estats majors’ del PP i, tot, del PSOE, però també de les pròpies UPyD i Esquerra Unida, es posin a reflexionar. El gest de Felip VI, que oficialment s’inscriurà dins de la ‘normalitat’ que suposa que el Rei s’entrevisti, un a un, amb els líders polítics, és, en realitat, un toc d’alerta en una situació que estarà dominada pel que vagi passant a Catalunya, on les coses estan molt fluïdes, començant per les xifres d’assistents a la Diada, d’aquí a tres setmanes, i no diguem ja pels avatars al voltant de la pretesa consulta secessionista d’Artur Mas. Això, al costat de l’evident clam que parla d’una necessària regeneració de la política espanyola, concedeix una importància peculiar a aquesta proposta del Rei, que ja es veu que no ha arribat al tron per quedar-se de braços creuats. I és que tot en la política espanyola va prenent embranzida per una espectacular arrencada al setembre. Que sigui per bé.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
