Fa uns dies, una de les padrines d’Hope Palestina compartia aquesta reflexió que ha ressonat profundament en moltes de nosaltres:
“Bona nit, estimada comunitat d’Hope, des que vaig fer el pas d’acompanyar directament famílies i tornar a formar part d’un projecte col·lectiu, alguna cosa dins meu ha canviat per sempre. Aquesta experiència m’està transformant profundament a nivell emocional, psicològic i humà. Sé que no tornaré a ser la mateixa. Enmig de tan dolor, he après a prioritzar, a agrair i a buscar aquell petit tros de llum que encara brilla dins la foscor. Ara sé, més que mai, que la humanitat no és morta, que hi ha esperança, i que, quan ens unim, tenim una força immensa”.
Les seves paraules posen veu al que moltes sentim, formar part d’aquest projecte ens ha transformat, la nostra quotidianitat ja no és la mateixa, ni ho tornarà a ser.
Coneixíem la realitat d’apartheid que viu el poble palestí, la vulneració sistemàtica dels seus drets i el genocidi que pateix des de fa més de dos anys. Ara, però, aquesta realitat ja no habita només els nostres pensaments, habita també els nostres cors i les nostres ànimes. Les famílies, encara que físicament llunyanes, formen part de la nostra vida quotidiana.
Cada una de nosaltres ha viscut aquesta transformació de manera diferent, segons el tipus de vincle establert; algunes mantenim una relació més directa amb les famílies, d’altres en som testimonis, però totes estem travessades per aquesta experiència.
Aquesta transformació també ha impregnat el nostre dia a dia, quan ens enfrontem a dificultats personals o laborals, les relativitzem d’una altra manera, no des de la culpa ni la comparació, sinó des d’una admiració profunda per la seva força, dignitat i resistència.
Avui, a Gaza, l’accés a béns tan bàsics com l’alimentació o la roba continua sent extremadament difícil, les famílies han de fer esforços immensos per aconseguir allò que per a nosaltres és quotidià, i la inflació i l’escassetat agreugen encara més aquesta situació.
Davant d’aquesta realitat, no només continuem donant suport a les necessitats bàsiques de les famílies, sinó que hem fet un pas més. Fa uns mesos vam impulsar una nova iniciativa: ‘Un sostre per a Gaza’.
Aquest projecte neix d’una necessitat urgent, moltes de les famílies apadrinades viuen en tendes de campanya fràgils, exposades al fred, la pluja i altres inclemències, espais sovint precaris, que s’inunden o es deterioren amb facilitat.
Amb aquesta iniciativa volem contribuir a mantenir un espai més segur i habitable, que faci el seu dia a dia una mica més digne. Actualment, són 7 famílies ja amb sostre, i dues més en llista d’espera.
‘Un sostre per a Gaza’ és una proposta oberta a totes aquelles persones que senten la necessitat de vincular-se al projecte d’una manera directa i sostinguda. Amb una petita aportació mensual —la que cadascú consideri—, es pot ajudar una família a accedir a un lloc millor on viure.
No es tracta només d’una ajuda econòmica, es tracta de formar part d’una xarxa de cura, dignitat i esperança.
Perquè, com deia la nostra companya, la humanitat no és morta, i projectes com aquest en són la prova. T’hi sumes?
