La mort del Papa Francesc ha sacsejat els mitjans de comunicació d’arreu del món. Aquest Dilluns de Pasqua, la notícia arribava des del cor de la Ciutat del Vaticà, i des d’aleshores, milers de fidels s’han congregat per acomiadar el pontífex que, amb el seu estil proper i renovador, va marcar una nova etapa per a l’Església catòlica.
Jorge Mario Bergoglio no va ser un Papa qualsevol. Des de Buenos Aires fins a Roma, va treballar per acostar el catolicisme als més vulnerables, trencant murs que semblaven inamovibles. Va donar veu als col·lectius minoritaris, va impulsar una reflexió profunda sobre la fe en el segle XXI i no va defugir temes incòmodes, com els escàndols d’abusos sexuals dins la institució. Tot i que va tenir oposició dins i fora del Vaticà, va esdevenir un pont entre l’Església i aquells que se n’havien allunyat per desencís o dolor.
Ara, amb el conclave imminent, les mirades es dirigeixen cap al futur: qui serà el successor? I, sobretot, quina serà la seva línia de treball? Les ‘quinieles’ apunten diversos noms, però més enllà de les apostes, hi ha una qüestió de fons que preocupa fidels i observadors: el pròxim Papa mantindrà l’esperit de renovació de Francesc I?
La tasca no és senzilla. L’Església continua arrossegant un passat dolorós i, malgrat els passos fets, encara hi ha molt camí per recórrer. Aquesta mateixa setmana, mentre el món centrava l’atenció en la mort del Papa, diversos mitjans internacionals revelaven nous casos d’abusos en institucions religioses, com el que ha sortit a la llum a França. Davant d’aquestes informacions, la pregunta és inevitable: continuarà el nou Pontífex demanant perdó en nom de l’Església? Tindrà el coratge d’enfrontar-se a aquesta ombra persistent amb la mateixa fermesa que Francesc?
També caldrà veure si es mantindrà l’obertura cap als nous models de vida i l’esforç per fer de la fe una eina d’acollida i no d’exclusió. En un món que canvia a gran velocitat, l’Església no pot quedar-se enrere. El pròxim Papa haurà de llegir el moment històric amb lucidesa, i continuar tendint ponts en lloc d’aixecar murs.
El llegat de Francesc I ha deixat una empremta clara: un papat que ha volgut renovar sense trencar, acostar-se als que pateixen, i demanar perdó allà on calia. El repte, ara, és saber si el pròxim Sant Pare estarà a l’altura d’aquest esperit. Perquè, més enllà dels noms i les ‘fumates blanques’, el que realment importa és cap on vol caminar l’Església en aquest nou capítol.
